Fer previsions de naturalesa econòmica era, fins fa poc, exclusiva d’experts en la matèria. Ja fa estona ferm que la ciutadania no se’n fia gens, però ens divertia mirar-los com llegien en les seves bolles de cristall. No era un entreteniment innocent, no, però si estaves vacunat contra l’economicitis podies anar tirant. A poc a poc, la cosa ha esdevingut una vulgaritat, i, paradoxalment, com més vulgar és una pràctica, més gent atreu. Paradoxalment? Potser no. Sigui com sigui, ara no hi ha secretari d’una patronal de poble que no faci les seves previsions. El 2014 creixerem un 1%, diuen per Mallorca. D’altres, també per Mallorca, rebaixen aquest creixement. Però hi ha qui s’atreveix a corregir-lo a l’alça. Es tracta de donar un titular i sortir a la televisió local, a la ràdio o en un o altre diari, millor si és en paper. La vulgaritat s’ha afegit a la cerimònia descontrolada del caos. O del desgavell: el món que coneixem de més a prop és allò que se’n diu Can Bum.
No hi ha res que quadri. El nostre gran president José Ramón Bauzá es declara contrari a les prospeccions petrolíferes a la mar de Costa Llobera i Joan Alcover (“Sempre visquí vora el mar / mes fins avui no el coneixia...”). Bauzá va de Matasetzes, treu pit, es banya el dit en saliva, l’alça per fer com qui mira d’on ve el vent, i proclama la negativa taxativa del Govern Balear a deixar fer aquestes prospeccions. Però el (també gran) ministre d’Indústria, Energia i Turisme, l’imitable José Manuel Soria, assegura que les prospeccions es faran i que Bauzá ja ho sap de fa estona ferm. Al debat sobre l’estat del galliner, el gall Rajoy també diu que es faran, de manera que Bauzá pot escaïnar com una gallina.
Ara no sap qui ha de servir, el partit o els hotelers: mai no s’havia presentat aquesta disjuntiva amb el PP en el poder. Quan Matas guanyà les eleccions, Llorenç Capellà va escriure que ja no era menester un conseller de Turisme: n’hi havia prou a posar una secretària a Gabriel Escarrer. Però, en fi, corbs amb corbs no es piquen -i s’entengui que el corb és un bell animal-. Així, una gran empresa hotelera, Iberostar, dels inquers Fluxà, rebaixarà en un 10% la factura a qui presenti la Targeta Blava de militant del PP: un pacte entre companyia i partit en el qual trobar rastres de decència deu tenir premi.
Govern i hotelers, que es creuen la sal del món, promocionen les illes Balears i Pitiüses amb imatges del paradís intacte, algun racó sense hotels ni resorts : no perquè tenguin nostàlgia del paradís, com els hippies d’antany, sinó perquè aquesta ficció té molt d’atractiu per a una bona part de la clientela. ¿Podem tacar amb maies de chapapote aquesta imatge just ara sortida del laboratori de la Creació? No. La realitat ha de ser foragitada de la imatge que oferim. I en això està d’acord quasi tothom. El petroli no ha d’obstaculitzar el turisme perquè no el pot substituir, és clar.
Per què no el pot substituir? Oh, miri, perquè no, perquè el turisme és el que reparteix riquesa en aquest petit país insular, on les perspectives de sortida de la crisi són, segons les pitonisses, molt esperançadores. La imaginació de la parròquia no pot definir un món millor que el de la colònia turística... encara que ens hagi menat a ser la comunitat autonòmica amb la més baixa qualitat de vida de tot l’Estat. Les grans patronals no han analitzat aquesta dada, no els deu haver llegut.
No fa ni quatre dies que érem la regió europea amb més renda per càpita, Calvià era el municipi més ric d’Europa -o del món, segons altres experts en aquests rànquings-, i tot gràcies al turisme. Vivíem al paradís. Baixa concepció en teníem, si hem de fer cas de l’historiador i escriptor Miquel Barceló, que ja descansa en pau: “Del paradís, només en sabem que no hi vivim”, va escriure. Ara vivim a l’infern però se’ns diu que hem de mantenir aquest paradís. Per tant, fora prospeccions petrolíferes, només prospeccions hoteleres. Can Bum.
Els sous de la gent volen més baixos que els tords quan volen baixos. Les pensions són més precàries que la mitjana de l’Estat. Les ciutats es degraden dia a dia -una Palma renouera i bruta com mai, llevat del centre-. Les comunicacions s’han encarit escandalosament. No hi ha res de semblant a una oficina de recepció i orientació dels immigrants. La corrupció vessa pels quatre costats. En fi, és on el comú de la gent viu pitjor. Però no volem res que no sigui turisme, encara que les dones que fan feina a planta als hotels pateixen totes un mal d’esquena espantós.
