Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Camus i els estranys del País Valencià

L'ATZAR HA VOLGUT que la revolta improvisada pels periodistes de Canal 9, amb més sentit que esperança, tacada per una angoixant fatalitat i pel dilema moral d'haver estat fent el joc durant anys a uns governs corruptes i manipuladors, coincidís amb el centenari del naixement d'Albert Camus, avui fa justament 100 anys. L'autor de L'estrany , un existencialista a la recerca impossible del sentit de la vida, simbolitza la revolta permanent però desesperada, absurda, humaníssima, individual... Tant el trist episodi de Canal 9 com tot el que ha passat aquests darrers anys en un País Valencià segrestat per una casta política no només anticatalana, sinó directament antipolítica, no deixen de conformar sinó un esperpent, una gegantina absurditat. Quin sentit té, quin futur té el País Valencià sense una televisió que parli en la seva llengua?

Caldrà molta enteresa moral a la societat valenciana per recomençar, per sortir del pou profund en què està caient. Ni que sigui des d'un compromís escèptic com el que practicava Camus, serà necessària una gran fortalesa per assistir, primer, al lent esfondrament del país amb peus de fang que ha construït el PP, i, tot seguit, per contribuir a edificar alguna cosa nova i civilitzada, en molts casos -i malgrat els esforços d'una minoria combativa i treballadora- sobre un paisatge de ruïna cultural. Perquè la trista veritat és que, com Camus, molts d'aquests valencians irreductibles se senten avui estranys al seu propi país.

PUBLICITAT
PUBLICITAT