Avui (dijous dia 21) he assistit a un dinar gastronòmic-literari al Centre de Desenvolupament Turístic (CdT) de Gandia, dins les activitats de l'Any Corella, on s'ha demostrat que aquesta nova disciplina de menjar i llegir no està ben tramada. ¿Què els hauria semblat a vostès si en compte de servir-nos una versió posada al dia de la cuina del Segle d'Or de les nostres lletres, ens hagueren servit plats buits, un darrere de l'altre?
Anem a pams. Com a convidat al dinar, he escoltat atentament les paraules valencianes que ens han dirigit el regidor de cultura, l'alcalde en funcions, el representant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i... ha trontollat la llengua pròpia dels valencians i de Corella amb la intervenció en castellà de ni més ni menys la directora general de cultura de la Generalitat Valenciana.
Després hem dinat excel·lentment i, al nou torn de paraules, han parlat en la llengua de Calderón de la Barca el director del CdT i el cuiner en cap d'aquell àpat, tot i que el vicepresident de l'Acadèmia ha tancat l'acte amb un record a Corella en la llengua de l'homenatjat i pròpia dels valencians, segons estableix l'Estatut d'Autonomia.
He anat al dinar amb la millor de les predisposicions i n'he eixit amb la claredat mental penosa de saber que són molts els valencians que no s'estimen la seua llengua. Lentament però eficaç, els que només creuen en un Estat castellà, estan aconseguint arraconar-la. Avui hem comprovat com baixa la llengua pel riu subterrani de l'inconscient: com una relíquia més.
Què dirien si un homenatge a Calderón de la Barca el feren en valencià? Imaginen-s'ho. Però és que el monolitisme castellà trenca el sentit d'igualtat entre llengües i conseqüentment la igualtat entre pobles i persones. I el poder polític estimula aquesta perversitat, mentre que molts valencians no volen parlar en valencià i fins i tot desitgen íntimament que desaparega del mapa.
Hem de posar totes les cartes damunt la taula i jugar la partida del futur de la llengua històrica i pròpia dels valencians. Seria una manera d'aclarir el país. I cadascun és molt lliure de fer el que crega, però sabent el significat de cada carta. Encara que tenim una mare que és com és i així l'estimem, també n'hi ha que desitjaria canviar-la per una altra millor. Igual pot passar amb la llengua.
