LA LLAMBREGADA

La independència no és viable

Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del PSC, ha dit aquest dimecres a El món a RAC1 que “la independència no és viable”. Dimarts havia dit que la renúncia a incloure el dret a decidir al programa electoral del seu partit era un “pas endavant cap al model federal, que, a diferència de la independència, sí que és viable políticament i amb efectes jurídics”. Va, li compro l’argument. Ara analitzem-lo.

El model federal proposat parla de reformar el Senat (ui, sí, quina revolució més nova i moderna), fer xapa i pintura al finançament (aparteu les criatures que el cavall és de cartró) i reconèixer la pluralitat de l’Estat (hola, vostè que és baixet, calb i desdentegat, ara direm que és alt, ros, amb ulls blaus i somriure encisador; i aparti’s que embruta el paisatge). Perfecte. Quins partits aposten a Espanya per una meravella que ja havia d’aconseguir en ZT (Zapatero Tarannà)? Ah, sí, el PSOE i Podem depenent de si aquell dia Pablo Iglesias té reverència amb Felip VI el NoCasta. Molt bé, suposem que aposten decididament per aquesta reforma tan brutal. Pregunta: si amb una cosa semblant ja van fracassar fa 15 anys, per què hauria de sortir bé ara? Què ha canviat? Dit d’una altra manera, l’alternativa de Ros (i del PSC) és un model que ja es van petar i que, precisament, va empènyer una gran part de la societat catalana cap a l’independentisme. Per què repetir el desastre d’una proposta que és morralla? Si no tenim ni una parella de dosos, tant per tant, anem per l’escala de color. Intentar alguna cosa sempre és millor que no tenir res, no? I, en tot cas, arriscant sempre coneixes gent.