OBSERVATORI

La geopolítica de la soja

Entre un 75% i un 90% del comerç mundial de primeres matèries agrícoles està controlat pel grup d’empreses que formen l’acrònim ABCD

En l’última columna vaig parlar del cultiu de la soja. Avui, en canvi, m’agradaria parlar una mica sobre el seu comerç i alguna peculiaritat més. En el cas de la soja, en analitzar les dades s’ha de tenir en compte que es comercialitza la fava, la farina i l’oli de soja. La fava és el que ens resulta del seu cultiu, i aquesta -gràcies a un procés de molturació- es converteix en farina i oli amb uns rendiments del 80% i del 18%, respectivament. La farina és el que utilitzen les fàbriques de pinsos i destaca pel percentatge en proteïna, entre un 45% i un 47%. També es pot utilitzar la fava directament a les fàbriques -després d’un procés de desactivació de certs components antinutricionals-, però és molt menys comú. D’altra banda, l’oli s’utilitza per al consum humà i per fabricar biodièsel. Els principals productors i exportadors de fava de soja són els Estats Units i el Brasil, però de farina i oli ho és l’Argentina. De fet, del que més exporten l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai són la soja i els seus derivats.

Als Estats Units el seu cultiu i el de blat de moro es concentren en l’àrea geogràfica formada pels estats d’Iowa, Illinois, Indiana i Minnesota, coneguda en el món agrícola com el corn belt (cinturó del blat de moro). La quantitat de material vegetal que hi ha en aquesta zona és tanta que, segons la NASA, durant l’estiu absorbeix més CO 2 que la selva amazònica. La superfície de soja als Estats Units augmenta cada any i, fins i tot, aquest any ha estat a punt de superar la del conreu del blat de moro. Aquesta soja es transporta en camions, trens o barques pel Mississipí i s’exporta des del golf de Mèxic. Al Brasil, la producció és concentra als estats centrals, especialment a l’estat de Mato Grosso. Aquest país arrossega problemes importants d’infraestructures que, veient el panorama polític, estan lluny de solucionar-se. A l’Argentina, el cultiu es concentra en el que s’anomena la regió pampeana, formada pels estats de Buenos Aires, Córdoba i Santa Fe. L’Argentina jugarà un paper cada dia més important en el sector primari gràcies a la retirada d’impostos a l’exportació duta a terme pel president Macri. Una retirada parcial en el cas de la soja i total en el cas del blat i la carn.

Pel que fa a la Xina -el gran importador-, l’entrada de soja és produeix pel port de Dalian, a poca distància de Pequín. Aquí s’ha desenvolupat un mercat de futurs molt gran, que fa la competència a l’enorme CBOT de Chicago. A Europa, l’entrada es fa per Hamburg i Rotterdam, i pel que fa a Espanya, l’entrada és per Barcelona, Tarragona, Cartagena i Bilbao.

Per acabar m’agradaria donar-vos una dada: entre un 75% i un 90% del comerç mundial de totes les primeres matèries agrícoles (cereals i oleaginoses) està controlat pel grup d’empreses que formen l’acrònim ABCD: ADM, Bunge, Cargill -l’empresa privada més gran del món que no cotitza a borsa- i (Louis) Dreyfus. Personalment, crec que és en aquests moments quan el capitalisme es passa de rosca.

Etiquetes