29/11/2017

Dèficit democràtic

3 min
Dèficit democràtic

Ningú té un problema de reforma de la Constitució a la seva vida. Això és el primer que dic als alumnes quan els explico la reforma de la carta magna. El que us explicaré no us servirà de res en l’exercici de la professió en qualsevol dels vessants en què l’exerciu. I, no obstant això, res del que estudiareu a la Facultat de Dret ni res del que fareu quan acabeu els estudis ho podríeu fer de la manera com ho fareu si no existís el títolX de la Constitució. La reforma no serveix de res, però en depèn tot. En aquest tipus de paradoxes hi ha la bellesa de l’estudi del dret constitucional.

La reforma constitucional és la màxima expressió del principi de legitimació democràtica a l’interior de l’Estat. Aquest principi està present sempre en la vida de l’Estat. Ha d’estar present en la llei que aprova el Parlament, en els actes d’execució del govern o en les decisions judicials. Però en tots ells el principi de legitimitat està subordinat a l’expressió d’aquest principi que conté la Constitució. És per garantir que sigui així que la Constitució es dota a ella mateixa de procediments de reforma. L’expressió del principi de legitimitat que conté la Constitució únicament pot ser modificada mitjançant el procediment previst a la mateixa Constitució. Qualsevol altra forma de modificació o reforma és nul·la per anticonstitucional.

És per això que existeix el Tribunal Constitucional. La reforma és el pressupòsit de la justícia constitucional. Quan un Tribunal Constitucional declara l’anticonstitucionalitat de la llei, el que ve a dir és que la llei ha reformat la Constitució sense haver seguit el procediment de reforma previst per a això. Si el legislador hagués tramitat la mateixa llei com a llei de reforma de la Constitució, no hi hauria res a dir.

D’aquesta manera s’expressa el vessant jurídic de la defensa del principi de legitimitat democràtica propi de l’estat constitucional.

Però la reforma de la Constitució, a més d’aquest vessant jurídic, té un vessant polític. Els procediments de reforma existeixen per fer possible la renovació de la forma d’expressió del principi de legitimitat democràtica a mesura que la societat ho vagi necessitant. La reforma va ser inventada per garantir la immortalitat de l’Estat democràticament constituït. Sempre, independentment de la naturalesa del problema que la societat hagi d’afrontar, mitjançant l’activació del procediment de reforma s’hi podrà fer front de manera constitucional, és a dir, democràticament.

El desús no afecta la reforma de la Constitució en el seu vessant jurídic. La Constitució espanyola no ha estat reformada, excepte en dues ocasions, però totes dues van ser per imperatiu de la Unió Europea. No obstant això, basant-se en la carta magna, el Tribunal Constitucional continua dictant sentències en els recursos i les qüestions d’inconstitucionalitat fins avui.

Però el desús sí que afecta la reforma de la carta magna, i molt, en el seu vessant polític. Una societat no pot no fer ús del procediment de reforma constitucional. La reforma constitucional és una exigència de la democràcia com a forma política. No hi ha estat que pugui sobreviure com a estat democràtic sense fer ús de manera normalitzada de la reforma de la Constitució. L’evidència empírica és incontrovertible.

Un estat reforma la Constitució perquè és democràtic i és democràtic perquè reforma la Constitució. El no ús de la reforma de la Constitució és expressió d’un dèficit democràtic. Fins que no fa ús de manera normalitzada de la reforma, no es pot considerar que un estat està democràticament estabilitzat.

A Espanya la reforma de la Constitució ha operat en el seu vessant jurídic, però no en el seu vessant polític. No ho ha fet mai al llarg de la seva història constitucional. Aquesta és una de les coses que ens diferencien dels altres països occidentals europeus sense excepció.

El desús dels procediments de reforma és l’expressió d’un dèficit democràtic, del qual no hem aconseguit alliberar-nos mai. Tot i els gairebé quaranta anys de vigència de la Constitució de 1978 en condicions molt favorables, encara no hem estat capaços de deixar enrere aquest dèficit, que s’està convertint en una patologia greu, que pot acabar posant fi, i en no gaire temps, si no es corregeix, a l’experiència que vam iniciar amb la Transició.

stats