Oriol Junqueras com a raó de fons

Arribats a aquest punt, l'interrogant s'imposa: per què actua de manera tan absurda el TS?

Oriol Junqueras a la comissió d'investigació del Parlament sobre el 155. / FRANCESC MELCION
JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

Després de la sentència del 19 de desembre del 2019 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no hi ha dubte que Carles Puigdemont i Toni Comín són diputats del Parlament Europeu des del 13 de juny del 2019 i que gaudeixen d'immunitat des d'aquesta data. La lectura de la sentència del TJUE, en la seva fonamentació jurídica i, especialment, en la seva part declarativa, no permet arribar a cap altra conclusió.

No hi ha dubte, per tant, que tots dos eurodiputats són portadors d'immunitat des d'aquesta data, cosa que vol dir que si s'havia dictat contra ells una ordre de detenció a Espanya o una ordre de detenció i lliurament a Europa, s'havia de procedir a anul·lar-les, perquè fins que no s'hagués sol·licitat i obtingut l'autorització del Parlament Europeu per poder detenir-los i processar-los no era possible fer-ho.

Ni a Espanya ni a Europa. La immunitat parlamentària europea protegeix en tot el territori de la Unió Europea sense excepció. Com va deixar clar l'advocat general en les seves conclusions, l'estatus jurídic del diputat europeu no està definit pel dret nacional sinó pel dret de la Unió. No hi ha excepció de cap mena a l'obligació de sol·licitar l'autorització del Parlament Europeu per poder detenir i processar un membre del Parlament.

En conseqüència, res justifica que estigui activa una ordre de detenció a Espanya, contra la qual ja s'ha presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional. Tampoc hi ha res que justifiqui que estigui activa una ordre de detenció i lliurament europea sobre la qual sembla que es pronunciarà el dia 18 la justícia belga.

No hi ha excepció de cap mena a l'obligació de sol·licitar l'autorització de Parlament Europeu per poder detenir i processar a un membre del Parlament

Les ordres s'han d'anul·lar. La pretensió del jutge Pablo Llarena que quedin simplement suspeses fins que el Parlament Europeu resolgui sobre la sol·licitud que li ha estat adreçada perquè autoritzi la detenció i processament de Carles Puigdemont i Toni Comín, és jurídicament injustificable. Des del 13 de juny tot el que havia obert la justícia penal contra els dos diputats ha quedat anul·lat. El primer pas per poder procedir penalment contra ells ha de ser l'autorització del Parlament Europeu. Sense aquest pas tot el que es va fer abans ha de ser anul·lat i, si es fa alguna cosa amb posterioritat, el que es faci és nul de ple dret.

En això consisteix la immunitat, que m'imagino que és el que dirà el jutge belga el dia 18. (El Tribunal Constitucional trigarà a pronunciar-se). No acabo d'entendre amb quina de les regles d'interpretació comunament admeses en el món del dret es pot basar el jutge Llarena per justificar que es pot mantenir activa, tot i que suspesa, una ordre de detenció i lliurament contra Puigdemont i Comín després del 13 de juny del 2019. Aquesta serà la conclusió del jutge belga.

Arribats a aquest punt, l'interrogant s'imposa: per què actua de manera tan absurda el TS? Per què lliura aquesta batalla sobre la suspensió en lloc de l'anul·lació de l'ordre europea de detenció i lliurament, si en qualsevol cas fa dependre qualsevol actuació futura de l'autorització pel Parlament Europeu del suplicatori que li ha estat adreçat?

Aquí entra en joc Oriol Junqueras. El TS s'ha negat a executar la sentència del TJUE respecte d'Oriol Junqueras. És a dir, s'ha negat a reconèixer que Oriol Junqueras era portador d'immunitat parlamentària des del 13 de juny i que, en conseqüència, des d'aquesta data no es podia fer cap pas contra ell sense l'autorització del Parlament. Si el TS accepta que totes les mesures adoptades contra Carles Puigdemont i Toni Comín abans del 13 de juny o després s'han d'anul·lar o són nul·les de ple dret perquè són incompatibles amb la immunitat parlamentària de la qual són portadors, ¿no hauria de passar el mateix amb totes les mesures adoptades contra Oriol Junqueras des d'aquesta data?

El 13 de juny és la línia divisòria que el TS no sembla disposat a acceptar, perquè aquesta línia divisòria és comuna per a Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. (Per a Clara Ponsatí la línia divisòria és el dia del Brexit). Si l'accepta per als segons, queda sense justificació per què no l'ha acceptat per al primer, que encara no és un cas tancat. Hi ha un recurs davant del Tribunal General de la Unió Europea.

Aquí hi ha el quid de la no anul·labilitat de l'ordre de detenció a Espanya i de les ordres de detenció i lliurament a Europa. Des del 13 de juny del 2019 l'estatus jurídic de Junqueras, Puigdemont i Comín és el mateix. En cap dels tres casos es pot prescindir de l'autorització del Parlament Europeu. Com que s'ha prescindit de la línia divisòria del 13 de juny per a Junqueras, ara es vol convertir aquesta línia en irrellevant jurídicament per a Puigdemont i Comín. No hi ha res a anul·lar. Simplement s'ha d'esperar que el Parlament Europeu concedeixi el suplicatori, deixant-ho mentrestant tot com està. Res del que s'ha obert contra Puigdemont o Comín ha de ser revisat amb la data del 13 de juny com a punt de referència.

El TS no està pensant en Puigdemont i Comín sinó en Oriol Junqueras.