CABARET POP

El rei de Tailàndia regna des d’Alemanya

L’absoluta impunitat amb què actua Rama X ha provocat unes protestes inaudites al país asiàtic

Divendres les reclamacions republicanes a Tailàndia es van convertir en tendència a les xarxes socials del país asiàtic, amb més de 750.000 tuits amb l’etiqueta en anglès #RepublicofThailand. Això que podria semblar normal si tenim en compte la població del país, on viuen 70 milions de persones, és una gesta inaudita allà, on la monarquia és una institució intocable, omnipresent i omnipotent emparada per la llei i també per la força.

Tot i això, el clam republicà es va estendre per les xarxes divendres de la mà d’un moviment estudiantil que ha fet història al país organitzant protestes cada cop més multitudinàries des del 18 de juny i que ha aconseguit que aquell règim tan mancat de llibertats es vegi exposat davant la mirada del món. Una de les principals demandes dels estudiants és limitar el poder de la monarquia, abolir la llei de lesa majestat -per criticar el rei o la seva família pots estar fins a 15 anys a la presó- i sotmetre la institució i els seus líders a controls constitucionals, que ara són de facto inexistents.

Més enllà d’aquestes peticions genèriques, però, les dues demandes immediates de les desenes de milers de persones que es manifesten fa mesos al país són la introducció d’una nova Constitució i la dimissió del primer ministre, Prayut Chan-o-cha, l’exgeneral que va encapçalar un cop d’estat fa sis anys i que va revalidar el seu mandat en les eleccions de l’any passat. Davant la pressió del carrer, tant la coalició de govern com l’oposició proposen la creació d’una assemblea per redactar una nova Constitució, però, mentre el govern en proposa una de formada per 150 membres elegits directament per l’electorat i 50 de manera indirecta, l’oposició demana que tots siguin de voluntat popular.

I entremig de tota aquesta batalla per una mínima justícia democràtica, els tailandesos miren amunt i es troben amb un rei que en plena pandèmia els ha abandonat. Vajiralongkorn, que es com es diu sa majestat, no viu al país on regna i on també mana. Està instal·lat la major part del temps a Alemanya i només va al país asiàtic per qüestions ineludibles. Tant és així que en plena crisi política al país amb ell com a element de discòrdia només ha trepitjat Tailàndia aquest dijous per acudir a un homenatge al seu avi patern, el príncep Mahidol. Tot i que la pandèmia està fent estralls al país, no hi anava des del 12 d’agost passat. Quina enveja li deuen tenir alguns reis als quals els ha tocat fer-se els planers per culpa del coronavirus i passejar-se per tot el seu reialme...

Sembla que l’actual monarca, que va heretar el tron el 2016 amb la mort del seu pare, el rei Bumhibol, no n’ha heretat la popularitat. L’anterior rei, que va estar al càrrec gairebé set dècades, rebia un tracte reverencial per part de la població tailandesa, que el considerava entre un pare de la pàtria i un ésser semidiví.

Sense l’afecte popular però amb més privilegis

Vajiralongkorn, que té 67 anys, no ha partit amb l’estima del poble, però sí amb el seu domini. Ràpidament va obtenir el comandament de dues de les unitats més rellevants de l’exèrcit, va assumir el control personal de les propietats de la Corona i va imposar canvis en la Constitució perquè no sigui necessari un regent quan ell sigui a l’estranger, que és pràcticament sempre.

Aquest torniquet al poble i aquesta llaçada al poder, però, no han impedit que les noves generacions de tailandesos s’assabentin de les misèries, els excessos i els abusos del rei. Rama X, que és com es diu oficialment el monarca, està casat amb la reina consort del país, Suthida -que és la seva quarta esposa i no viu amb ell a Alemanya, sinó amb els seus fills a Zuric-, però viu també amb una concubina, anomenada Sineenat, que últimament ha sigut notícia perquè li va fer passar un any a la presó “per posar-se al lloc de la reina” i ara l’ha perdonat i ja torna a fer vida amb ell. Bé, amb ell i amb dinou concubines més, amb les quals el monarca s’ha refugiat en un hotel de luxe a Baviera que té sencer per a ell i el seu seguici.

Però més enllà de la seva vida afectiva, el rei també ha sigut polèmic per la seva gestió econòmica. La seva coronació -celebrada el 2019, tres anys després d’estar al càrrec per respecte al llarguíssim dol oficial- va costar 30 milions d’euros en un país on la gent viu amb no res i on actualment estan en recessió. Per a l’acte, el monarca va lluir una corona que pesava set quilos i que estava feta exclusivament d’or i de diamants i unes sabates fetes ad hoc del mateix metall. L’autofesta va durar tres dies i va fer desfilar durant set hores súbdits i deu mil homes de l’exèrcit per davant seu en acte de reverència. També va fer-se portar set elefants blancs fins a Bangkok per al seu gaudi visual.

Per acabar, també va ser molt criticada la seva reforma fiscal de la casa reial, anunciada l’any passat. La remodelació de les seves obligacions tributàries va excloure els terrenys propietat de la Corona -6.500 hectàrees pròpies i 40.000 de llogades- de pagar cap impost. La decisió, la primera després de coronar-se, el farà encara més ric, cosa que semblava difícil. Abans d’aquesta primavera fiscal a El Corte Inglés, tenia un patrimoni de 27.000 milions d’euros, segons Business Insider. No sé si els indigna la situació que han d’aguantar els pobres tailandesos. A mi sí. Bastant. Però no m’indigna menys que en llocs on se suposa que la monarquia és un instrument més de la democràcia no tinguem ni idea de coses que allà on hi ha un govern militar, ves per on, sí que se saben.