2020: el futur l’hem de fer nosaltres

No parlo del 2019; ja se n’ha parlat prou. Intento, amb prudència, mirar endavant. Aquest final d’any té molts aspectes similars als anteriors, però no es poden negar moltes perspectives incertes que fan molt difícil fer previsions, a curt i a llarg termini, i que fan complicat alimentar esperances. Vull repassar les causes d’aquestes incerteses, les raons de la debilitat de les esperances, i expressar, sense gaire seguretat, alguns desitjos.

Començo dient que cada cop tinc més clar que ja no es pot fer la separació clàssica entre causes derivades de comportaments humans i causes imprevisibles externes, és a dir, produïdes per la natura. Un tsunami és un fenomen natural, però segur que té a veure amb l’escalfament global... Esclar que un dia podria arribar un meteorit que afectés l’estabilitat del planeta, però no crec que sigui el cas, i si això passés seria previsible. Aquesta simplificació em permet dir que pràcticament totes les causes de la inestabilitat actual estan, de forma directa o indirecta, relacionades amb actes humans, conscients o inconscients. Això comporta una forta responsabilitat per a tots, però alhora té un gran avantatge: vol dir que és a les nostres mans evitar-les o gestionar-les per aconseguir un nou model de civilització, adaptat a les noves circumstàncies i que sigui sostenible.

1. Globalització i digitalització. Es pot dir de forma simplificada que les noves circumstàncies són el resultat d’aquests dos fenòmens, que estan lligats entre ells. Els diferents territoris del planeta s’han convertint en peces d’un puzle. L’increment de la mobilitat, la digitalització accelerada i la connectivitat total han permès que es pogués construir el puzle, i ara el planeta és un sol territori i la informació ha deixat de tenir entrebancs i està a l’abast de tothom. Aquesta nova situació ha posat en evidència tres gran reptes. a) La incapacitat del planeta per permetre la vida de 10.000 o 12.000 milions de persones amb el model de consum que actualment tenim uns 2.000 o 3.000 (manca de recursos naturals i problemes per emissions de CO 2 ). b) La visibilitat escandalosa de les desigualtats relacionades amb l’accés als recursos, a la renda i a les oportunitats personals. I c) L’increment de la capacitat de les elits que controlen el mercats financers i els mecanismes de generació i distribució de la informació. S’han convertit en els nous poders, per sobre de les institucions polítiques, i depassen les institucions democràtiques.

2. De la incertesa a la crispació. La consciència i el patiment directe per aquestes situacions té com a conseqüència l’extensió de la por i de la preocupació personal, que acaba transformant-se en alguns fenòmens polítics que ara veiem: el creixement d’ideologies polítiques extremes, tant de dretes com d’esquerres, la identificació de culpables externs de tipus humà o tecnològic, i l’augment d’un comprensible egoisme de caràcter personal, familiar o territorial. Dit amb altres paraules: populismes, racismes, recuperacions de sobirania o nacionalismes de molts tipus. El món, lluny i més a prop, està ple de fenòmens d’aquest tipus que exigirien des de fa temps respostes fermes dels governs dels estats democràtics. Però la gran majoria estan seguint polítiques equivocades o condicionades per interessos partidistes i de visió curta, sense consciència que l’adaptació a les noves situacions és urgent.

3. La tecnologia i la política. Crec que, si volem, el futur és a les nostres mans, ja que depèn fonamentalment de dues actuacions: la tecnologia i la política. D’una banda, crec que els coneixements i la seva aplicació a les nostres necessitats, és a dir les tecnologies, segueixen estant com sempre en l’origen del progrés humà. De l’altra, hem d’aconseguir que la tecnologia estigui al servei dels interessos col·lectius i del benestar de tots, i no al servei de l’enriquiment d’uns pocs. Això suposa actuacions polítiques atrevides (democràcia, llibertat, regulació, redistribució), com ja deia i feia fa mig segle la socialdemocràcia, tot i que no ho ha sabut actualitzar i sembla que ho hagi oblidat.

Resum per al 2020: no donem la culpa a la natura o als governs; revisem els nostres models personals de consum; no esperem viure bé envoltats de gent que no ho pugui fer; no fem cas de crides de pura protecció egoista; utilitzem la tecnologia amb una visió dels interessos generals, i triem governs a Catalunya, a l’Estat i a la UE que s’enfrontin als reptes.