FOT-LI, POU

Paraules desconcertants

Martino diu que no hi ha planificació per a la temporada que ve i que els futbolistes no s’han de preocupar pel futur perquè el Barça encara no pensa en el curs vinent. Suposo que el culer mitjà deu haver començat a notar una suor freda pel cos, palpitacions contundents ressonant al mig del cervell i sensació de mareig. Un cop superat l’impacte, arriba el moment de la reflexió, d’intentar esbrinar què redimonis pretén l’entrenador del Barça amb aquestes afirmacions inquietants.

Primera opció: ens menteix per protegir la institució. La direcció esportiva conjuntament amb l’entrenador de la temporada que ve, Martino, fa setmanes que han fet una llista de baixes i de possibles altes, tenen clares les posicions que s’han de reforçar i els tres o quatre noms que serien vàlids per fer-ho en cada demarcació. Menteix per no encarir les operacions i per no generar inseguretat entre els possibles afectats. És l’opció més tranquil·litzadora. De fet és l’única que no provoca un atac de pànic insuportable.

Segona opció: l’enganyat és ell. El Barça fa mesos que treballa en la temporada que ve però no n‘ha informat Martino perquè a la direcció esportiva tenen coll avall que l’actual entrenador marxarà passi el que passi. És una hipòtesi poc probable i pertorbadora perquè demostraria que no es confia en l’home que ha de dirigir la plantilla per salvar la temporada. A part que seria una falta de respecte tremenda per a un professional honest.

Tercera opció: Martino ens ha dit la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. Si fos així, seria per acollonir-se. Si a aquestes altures el Barça encara no ha començat a dissenyar la plantilla del curs vinent, si encara no s’han fet les llistes de baixes (més enllà de les ja anunciades) i altes, el club té un problema de dimensions colossals. Va tard i està hipotecant el futur de l’entitat. La paràlisi seria nefasta. Si de debò només s’estigués pensant a tirar endavant com sigui la temporada actual voldria dir que la irresponsabilitat s’ha instal·lat als despatxos i que l’entitat va a la deriva. I això no pot ser. Oi que no pot ser? Oi que no? ¿Oi que Martino no ha tingut un atac de sinceritat i ens ha explicat tal com raja què està passant al Barça? No, no. Segur que no.

Bé, com que no vull ni imaginar-me que la tercera opció pugui ser vàlida i com que no crec que la direcció esportiva menystingui el Tata, de moment optaré per pensar que Martino ha optat per la mentida piadosa i protectora. Ara bé, tinc una pregunta sense resposta: per què? Per què Martino ha decidit fer aquestes declaracions que només serveixen per sembrar dubtes innecessaris i contraproduents?