La mort de Thierry ressona a Europa
Brussel·lesL'esquerra abertzale fa mesos que fa campanya a Brussel·les per aconseguir la implicació europea a l'hora d'impulsar el procés de pau basc. Una de les prioritats dels independentistes és aconseguir que els governs de Madrid i París afluixin la seva política cap als presos com a pas necessari per desbloquejar la situació. La mort dissabte de l'excap militar d'ETA Xabier López Peña, Thierry , empresonat a França, torna a situar en un primer pla la demanda.
Per l'oficina permanent que els independentistes tenen a Brussel·les, aquest fet "evidencia les conseqüències fatals d'una política penitenciària que viola els drets elementals i que situa 600 presos polítics en una terrible i constant ruleta russa". Posen l'accent, sobretot, en els 15 reclusos amb problemes seriosos de salut, "amb diagnòstics de càncers, esclerosi múltiple o esquizofrènia". Reclamen l'alliberament dels que estan més greus, la derogació de la doctrina Parot -ara en ple debat al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg- i el final de la dispersió i l'acostament a Euskadi i Navarra.
Aquest és el discurs que va traslladar la setmana passada Gorka Elejabarrieta, representant de Sortu, al debat que es va fer al Parlament Europeu titulat Presos: la clau cap a la pau? . Segons va dir, la Unió Europea ha de "jugar un paper fonamental en la promoció del procés de pau". A la jornada, organitzada pel grup d'amistat de la cambra amb el País Basc i per Els Verds - Aliança Lliure Europea, hi van assistir, entre d'altres, representants de Sud-àfrica i Irlanda del Nord. Tot i les diferències entre els diversos escenaris, la sessió va servir per constatar la centralitat dels presos en la reconciliació sud-africana, i la importància dels recursos econòmics de la UE en el cas nord-irlandès. Fa unes setmanes la Comissió Europea ja va deixar entreveure que els fons estructurals poden servir també per finançar polítiques socials que ajudin a cicatritzar amb més rapidesa les ferides obertes a Euskadi.
Dues resolucions europees
Per intentar que Europa tingui un paper actiu en aquesta qüestió, els independentistes bascos recorden que hi ha una base política internacional sòlida. De fet, es compleixen ara tres anys de la Declaració de Brussel·les, en què destacades personalitats van avalar el compromís del món abertzale per les vies exclusivament pacífiques i van exigir a ETA que fes un alto el foc "permanent i completament verificable, degudament respost pel govern espanyol". A més, l'any 2006 el Parlament Europeu va avalar, en una votació molt renyida, el pla de pau que havia posat en marxa el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Les dues resolucions segueixen sent un punt de partida vàlid "molt important" per Sortu.
Pel Partit Popular, que ara fa un any va anunciar un pla de reinserció durament criticat per alguns col·lectius de víctimes, l'objectiu és dividir amb aquesta estratègia el front dels presos. Després d'aquella iniciativa, però, no s'ha avançat en la flexibilització de la política penitenciària que reclamen els principals partits bascos. La clau pot estar ja només en el diàleg entre Mariano Rajoy i Iñigo Urkullu.
