Pedro Clarós: "A l'Índia he hagut d'operar nens que havien estat abandonats a les escombraries"

Per la consulta del doctor Pedro Clarós hi passen veus famoses, però no són els únics pacients als quals dedica la seva atenció al cap de l'any. Amb el paraigua de la Fundación Clarós, les expedicions humanitàries que dirigeix -des de l'Índia fins a Kènia- han permès intervenir centenars de ciutadans amb patologies auditives, malformacions de cara, tumors i seqüeles de mutilacions.

El primer viatge que va fer per oferir els seus recursos mèdics va ser a l'Índia el 1992. Què en recorda?

Un temps abans havien vingut uns metges de Nova Delhi a fer una estada a la clínica. Em van proposar d'anar uns dies a l'Índia per operar, i vam engrescar-nos-hi. Ens esperaven en un hospital de beneficiència de Delhi. L'experiència va ser extraordinària, fins al punt que l'any següent hi vam tornar, amb els meus fills. Uns anys més tard, un company de París em va dir que havia estat a Romania i que hi havia molta gent que ens podia necessitar, i vam anar-hi. El país acabava de sortir de la dictadura de Ceausescu. S'abocava a la misèria.

I després de digerir la realitat de Delhi i la de la Romania d'aquella època, van crear una fundació.

De Romania en recordo que tot era diner negre. Per aconseguir que al malalt li canviessin els llençols, havia de pagar diners extres. Hi havia malalts que dormien al mateix llit. A finals dels anys 90, la Montserrat Caballé, de qui sóc el seu metge, em va dir: "Doctor, amb tot això que m'explica que fa, hauríem de crear una fundació i, si ho fem, jo en seré la padrina i l'ajudaré a recollir donatius". I l'any 2000 vam fer la constitució legal de la fundació. El primer destí va ser la Moldàvia independent. Era un focus comunista i vam operar sempre acompanyats per agents del KGB. Més endavant vam contactar amb la primera dama del Senegal, esposa del president Wade, que ens va proposar anar a Dakar. Va ser l'inici de les missions a l'Àfrica, que hem anat repetint cada any al gener. Al Senegal també hem estat a Kédougou, on les dones encara piquen el blat, les cases estan fetes de palla i no hi ha llum. En un hospital improvisat, vam fer-hi tot tipus d'operacions, fins i tot cesàries.

Els primers viatges el van marcar.

A l'Índia les coses no eren com ara. Recordo haver hagut d'operar nens que havien estat abandonats a les escombraries... Les rates se'ls havien menjat els ulls. Vam practicar-hi una reconstrucció de les cavitats orbitàries, una operació que em va impactar molt.

Són experiències que difícilment s'obliden.

En un poble del Camerun, una noia, que era epilèptica, va caure al foc i es va cremar la cara. Vaig reconstruir-li les lesions. Però en el moment que l'anava a operar em va confessar que estava embarassada. Òbviament, hi havia un risc enorme d'avortament. Vam operar-la amb èxit i al nen que portava a dins no li va passar res. Fins i tot em va enviar una fotografia de quan va néixer. Més recentment, a Gabon, vaig conèixer una noia de 25 anys, amb sis fills, que tenia un tumor a l'ull que l'havia desfigurada. Vaig poder intervenir-la i el resultat va ser molt digne. També em va escriure un missatge en el qual em deia que, després de quatre anys, els seus fills la miraven sense sentir por.

S'ha anestesiat després de tantes operacions?

No, diria que no. M'he preparat per assumir segons quines realitats. Em continuo emocionant. Hi ha missions que són espectaculars, com l'última que vam fer a la República Democràtica del Congo, a Kinshasa. Vam estar en un hospital amb 300 malalts, amb efectes de tumors i malformacions a la cara i al coll. Cada missió ens deixa un bon record, pel que hem fet, però també un mal record, pel que no hem tingut temps de fer.

¿Aporta pau interior aquesta feina amb els desvalguts, lluny dels pacients benestants de Barcelona?

Sempre dic que els viatges humanitaris els faig per estar tranquil amb mi mateix. El primer beneficiat sóc jo, i també els membres de l'equip que vénen amb nosaltres. Quan tornes, sembla que hagis fet exercicis espirituals. Analitzem qui ens convida, perquè sense la implicació del govern local no tenen sentit segons quines aventures. A partir de llavors, estudiem la infraestructura que hi ha, qui ens proporciona els pacients i qui en farà el seguiment posterior. I ens financem amb concerts benèfics en què participen els nostres patrons.

La feina no s'acaba en els viatges. També formen metges de països emergents. Els concedeixen beques.

Després del primer any que vam anar a Romania, vaig proposar portar aquí un metge per formar-lo en l'últim any de la seva especialitat. Aquella va ser la primera experiència i, des de llavors, cada any tenim un o dos residents a la clínica. Viuen amb nosaltres, els podem oferir una formació tècnica i aprenen el castellà.

Les seves missions són de Robin Hood.

Crec que sí. Teresa de Calcuta deia que li agradava donar als pobres per amor el mateix que es dóna als rics per diners. Aquesta frase l'he retingut a la memòria.