Circumstàncies 2003-2015
El 2003 Laporta, Rosell i Soriano van salvar el club. Ho hem escrit moltes vegades en aquest mateix espai: la combinació del talent dels tres personatges va situar el Barça com un actor protagonista als nous temps, just quan avançava amb pas ferm cap al precipici. Després, les relacions entre els tres van esclatar en un Big Bang del qual encara estem pagant les conseqüències. Però aquest no és el tema que ens ocupa avui. El lideratge institucional i polític de Laporta, el coneixement del món del futbol de Rosell i la capacitat de Soriano en el terreny econòmic van fer la revolució. Ningú els resta cap mèrit, que quedi clar. Però les circumstàncies els van anar a favor.
Els astres es van alinear perquè la capacitat dels tres lluís com toca. El mercat dels drets televisius estava en expansió i el club va tenir la capacitat, els contactes i l’encert negociador de firmar un contracte milionari amb Mediapro que ha sigut un pilar per desplegar els projectes exitosos d’aleshores ençà. Es dóna la circumstància que just en aquell moment el mercat s’hi va posar bé perquè el Barça tingués l’oportunitat de firmar un altre contracte milionari amb Nike, un altre pilar de la sostenibilitat econòmica. Va ser gràcies a les circumstàncies però també als contactes, la capacitat i l’encert negociadors dels tres líders del moment. L’últim ingredient del còctel passa per la coincidència en el temps amb una generació única de jugadors fets a casa. Segurament aquí és on més influeix el talent dels que van prendre les decisions. Dels que van saber triar els tècnics idonis i les condicions necessàries perquè aquesta generació, a diferència potser de les anteriors, esclatés amb tota la seva plenitud.
De la combinació de la capacitat dels joves guanyadors de les eleccions del 2003 i les circumstàncies de l’entorn en va sorgir la millor època de la història. El 2015 vivim una situació delicada però molt allunyada del desgavell made in Joan Gaspart. Em declaro incapaç de determinar si entre els aspirants a la presidència d’aquest estiu hi ha un talent equiparable a la tripleta de fa 12 anys. El que sí que sembla clar és que les circumstàncies han canviat. Els drets televisius deixen de ser una font inesgotable, l’aixeta s’asseca. Amb Nike no hi haurà un increment espectacular, han pujat brutalment les fitxes dels esportistes i no s’albira una generació com la de Xavi, Iniesta, Messi i companyia venint de sota.
Segur que els candidats ho tenen ben clar i quedarà reflectit en els programes electorals.
