TOT COSTA

Els cops de volant

És fascinant que el Barça sigui capaç de treballar amb temps la tria dels seus entrenadors o del pròxim reforç -veurem com s’acaba el serial Griezmann- i que, en canvi, analitzi, dubti i es contradigui a destemps sobre l’organigrama esportiu que, en teoria, s’hauria de fer responsable d’aquestes decisions.

L’estiu passat Pep Segura va ser nomenat mànager de l’àrea de futbol el 5 de juliol, tot just quan faltava una setmana perquè comencés la pretemporada. El club va deixar clar que la responsabilitat d’aquell mercat d’estiu requeia en Robert Fernández, que continuava sent secretari tècnic però que, des d’aquell moment, tenia un superior. Només cinc dies després, Bakero va ser designat home fort del futbol base. Doncs resulta que menys d’un any després aquell organigrama està en qüestió, i la primera víctima ha sigut Robert, a qui no ha servit de res ser el valedor dels fitxatges de Valverde, Umtiti o Cillessen. També és cert que ha portat Paulinho, Digne o André Gomes, però ningú no és perfecte. En el seu lloc aterra Abidal, una llegenda de l’entitat de qui no es coneix cap experiència en el càrrec que ocuparà.

Que quedi clar que això de l’experiència és un valor relatiu, perquè tampoc en tenia cap Begiristain quan Laporta li va encarregar el 2003 dur a terme aquesta tasca, i va acabar construint el millor equip de la història del futbol. Però és inquietant que el següent moviment després de fitxar Abidal sigui adjuntar-li una figura com la de Ramon Planes, que sí que té l’experiència i l’agenda de contactes que no té el francès.

En tot cas, ens trobem davant l’últim cop de volant d’aquesta junta directiva i del seu president des que un mal dia de gener del 2015 va carregar-se Zubizarreta per unes declaracions en què s’espolsava la responsabilitat de la sanció de la FIFA. Des d’aquell dia han passat pel càrrec, en un format o en un altre, Rexach i Braida, Albert Soler, l’esmentat Robert i ara Pep Segura, cadascun dels quals s’assembla al següent tant com un ou a una castanya.

Zubizarreta també es va equivocar en algun fitxatge i també prenia decisions discutibles, però era una figura d’una jerarquia fora de dubtes, més que qualsevol dels que l’han succeït. A Abidal i a Planes, que arriben sense coneixe’s, cal donar-los temps per veure quina química tenen entre ells i amb Pep Segura, i per saber de quin peu futbolístic calcen. Però estan avisats que amb aquesta junta directiva i en aquest càrrec el temps cotitza alt. I amb tants cops de volant és difícil construir un projecte sensat.

Etiquetes