“Llegir-se a un mateix no serveix absolutament per a res”
BarcelonaFa poc més d’un any Manuel Cuyàs publicava El nét del pirata (Proa) aprofitant que “els llibres de records i remembrances tenien certa sortida editorial”. A Enamorats de l’Audrey Hepburn continua explotant la seva memòria a partir d’una antologia dels articles que ha publicat a la secció Vuits i nous d’ El Punt Avui. “Llegir-se a un mateix no serveix per a res”, diu el periodista mataroní. Per aquest motiu, en comptes d’ocupar-se ell mateix de la tria ha confiat en Joan Safont Plumed, periodista, guionista i escriptor. “Aquesta antologia no m’ha suposat haver de descobrir un personatge, perquè la majoria dels articles ja els tenia llegits -diu Safont, amic i veí de Cuyàs des de fa anys: tots dos són de Mataró-. Els seus articles són com petites històries: comencen amb un detall o comentari o observació, i tot seguit el desenvolupa i l’acaba, com si es tractés de narracions”. La particularitat del llibre és que Safont ha reunit els textos temàticament: “Hi ha articles que evoquen algun episodi del passat, encara que ell es declara enemic de la nostàlgia, n’hi ha de gastronòmics, de lingüístics i d’alguns dels llocs on ha estat: Madrid, Israel, Horta de Sant Joan... i, evidentment, també Mataró”.
La presència d’Audrey Hepburn al llibre és testimonial, perquè Manuel Cuyàs no va accedir a escriure’n més articles per a l’antologia de Proa, encara que sigui una de les actrius que més s’estima. “Me’n vaig enamorar de petit quan vaig anar a veure My fair lady -recorda-. Em va agradar tant que vaig veure la pel·lícula tres vegades seguides en sessió contínua. De quatre a set de la tarda, de set a deu, i de deu a una. Em van arribar a portar el sopar des de casa!”
Al llibre la descriu així: “La Hepburn no llegeix llibres. Va amb Vespa o amb bicicleta, entra en cotxes luxosos, fa postures darrere una finestra amb un vestit vaporós, fa convergir l’atenció en el coll i el clatell, punts fonamentals de la seva figura. Sempre elegant, sempre estilitzada. No diré que em sorprèn, però sí que em fa gràcia aquesta veneració actual massiva. Jo vaig estar encaterinat de l’Audrey Hepburn i, per tranquil·litat meva, no vaig tenir mai cap competidor”.
El periodista de La Vanguardia Lluís Foix avala l’enfocament “agradable, culte i enraonador” de Cuyàs. “És un artesà de la paraula -afegeix-. El que s’escriu, s’entén. I mai no té ocurrències xavacanes”. L’autor està d’acord amb aquesta última premissa: “Defugir la xavacaneria és el to del llibre, i queda també exposat al títol que s’ha acabat escollint”. La proposta inicial de Cuyàs no va prosperar. “Jo n’hi volia dir Apunts de l’altre dia, i quan des de l’editorial em van respondre que no podia ser se’m va acudir un altre títol que tampoc va ser acceptat. Era Jo sóc d’on penjo el barret, una frase extreta de L’home que va matar Liberty Valance, de John Ford, una de les meves pel·lícules preferides”. Si hi ha un element que tots els articles comparteixen, reconeix l’autor del llibre, és que “molts dels textos estan fets a base d’imatges”. Això li ve del seu pare, que era dibuixant de còmics: “A tots dos ens han apassionat les imatges que expliquen coses”.
