RAONS

Un sol president

“Què portem al darrere?”, es pregunta el crític d’art Hubertus von Amelunxen. La càrrega és temporal i espacial: tot el que no veiem però arrosseguem. Torra acumula vida i experiència com tothom però a més porta ara l’alè de Puigdemont al clatell. La seva trajectòria ja l’han escrutat tant els que el volen descavalcar abans de començar com els que volen que quedi clar que la seva funció és provisional. Des de posicions oposades tenen una cosa en comú: volen que la guerra continuï.

Els judicis són lliures però el que compta ara no és el que Torra va fer sinó el que faci des que sigui elegit president. I de president només n’hi haurà un: ell. Seva serà la responsabilitat. I tanmateix l’ombra de Puigdemont el perseguirà. Uns la invocaran per desautoritzar-lo, d’altres per legitimar-lo. I així haurà d’afinar el seu perfil propi.

L’independentisme ha de sortir de la bombolla des d’on Puigdemont pretén encara liderar-lo. Només des d’un deliri narcisista es pot pretendre que el nou president no ocupi el despatx presidencial. La formació de govern donarà pistes. I no tindria cap sentit tornar a l’espectacle dels nomenaments impossibles. Les provocacions, a força de repetir-les, decauen.

Torra ha de fer un Govern per governar. I té molta feina: per recuperar el que s’ha perdut, refer la vida institucional i guanyar-se la confiança de tots. I sobretot per intentar aixecar les barreres de la política catalana. Quan els debats es plantegen estrictament en termes identitaris, els teus adversaris es col·loquen al mateix terreny i els espais de diàleg es fan impossibles.

Cinc principis per a un temps excepcional: agenda àmplia que permeti majories grans; fi de les falses legitimitats (l’1-O pot ser la icona d’una lluita però no és mandat de res); reconeixement dels límits (la unilateralitat no està a l’abast de les forces del sobiranisme); reconnexió amb el conjunt del país; exigència i autoexigència democràtica, que inclou la defensa dels empresonats i exiliats.

Torra haurà d’anar amb compte amb les veus que li vinguin del darrere. Si es gira, com la dona de Lot, es pot convertir en estàtua de sal.