Una injecció d’“energia positiva” per començar l’Any Nou
BarcelonaEl primer dia de l’any comença amb un ibuprofèn en dejú, el batí i les sabatilles com a tota vestimenta, i un viatge agònic del llit al sofà per engegar el televisor. En noranta països de tot el món hi apareix al llarg del matí -bé, depèn del fus horari, perquè l’audiència potencial supera els mil milions de persones- la retransmissió del Concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena, els valsos i polques de la família Strauss que posen la banda sonora a un dia especial, estrany, pacífic. Des de la Sala Daurada de la Musikverein de Viena el letó Mariss Jansons portarà la batuta d’un concert que vol ser una injecció “d’energia positiva”, assegurava ahir el director. A Catalunya es podrà seguir per ràdio i televisió a partir de les 11.15 h.
Com a signe dels temps, l’amenaça del terrorisme jihadista també va ser present en la vigília del concert. El gerent de la Filharmònica de Viena, Andreas Grossbauer, assegurava ahir en la presentació del programa que “s’han fet els deures” per garantir la seguretat dels músics i els assistents, encara que va afegir: “Mai podrem estar segurs al cent per cent; cal viure amb això”. El selecte públic, que es va inscriure el gener passat i va aconseguir les entrades per sorteig, haurà arribat a pagar de 300 a 1.090 euros per entrada (el dia 30 i el dia 31 l’orquestra fa el mateix programa a preus molt inferiors).
Un programa amb novetats
Serà la tercera vegada que Mariss Jansons (Riga, 1943) dirigirà el “concert dels concerts”. Ja ho va fer el 2006 i el 2012. “És extraordinari dirigir aquest concert, que no es pot comparar amb cap altre. És gairebé una cosa sagrada”, deia ahir. Jansons ha portat durant l’última dècada (2004-2015) la batuta de la prestigiosa Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam. L’abril del 2014 va anunciar que abandonava la formació que havia contribuït a conduir a l’elit mundial, si bé continua al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera (va entrar-hi el 2003 i el contracte se li esgota el 2018). La sortida de l’orquestra holandesa va ser una sorpresa, malgrat els seus problemes de salut -el 1996 gairebé mor a l’escenari d’un atac de cor, a Oslo, durant La Bohème -. Jansons ha tingut relacions llargues i fructíferes amb les seves anteriors formacions: la Filharmònica de Sant Petersburg (1971-1999) i la Filharmònica d’Oslo (1979-2002), ha sigut director artístic de l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh (1997-2004) i resident de la Filharmònica de Londres i Berlín, entre d’altres.
Per confeccionar el programa de Cap d’Any, director i orquestra han debatut de valent. Jansons deia que ha acceptat propostes dels músics, però només ha caigut una obra del primer esborrany d’un programa que serà “interessant, fresc i innovador”, perquè combina peces populars i tradicionals amb altres obres que no s’han tocat mai -vuit d’un total de divuit-, com el vals España (1886), del compositor francès Émile Waldteufel, o la polca Sängerlust de Johann Strauss fill (juntament amb els Nens Cantors de Viena), de qui també sonarà per primera vegada la polca Violetta. El concert començarà amb la Marxa de les Nacions Unides de l’austríac Robert Stolz (1880-1975), amb la qual es commemoraran els 70 anys de la primera Assemblea General de l’ONU.
Solistes del Ballet de l’Òpera de Viena acompanyaran des de localitzacions exteriors una polca ràpida d’Eduard Strauss i el Vals de l’Emperador de Johann Strauss fill. Hi haurà, com és tradició, tres propines: una sorpresa sota secret de sumari, a més de les clàssiques El Danubi blau de Strauss fill i la Marxa Radetzky de Strauss pare, sempre aplaudida.
Serà la 75a edició d’aquesta tradició nadalenca, des que es va celebrar per primer cop el 1941 en un dels capítols més negres de la història d’Àustria, sota el règim de Hitler. El precedent d’aquest concert data del 31 de desembre de 1939, un cop el país s’havia annexionat al Tercer Reich. Un documental sobre aquest fosc passat s’emetrà als països de parla alemanya el mateix 1 de gener.
