EDUCACIÓ

La rebel·lió autonòmica torna a frenar Wert

Comunitats governades pel PP se sumen a la petició de Catalunya de fraccionar el decret curricular

Victòria parcial de la Generalitat. Les comunitats autònomes van guanyar ahir una nova batalla al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. La pressió dels consellers va fer ahir que, per segon cop, el govern espanyol es veiés obligat a modular el desenvolupament de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce). El ministre, conscient que les cinc comunitats no controlades pel PP intenten alentir al màxim l'aplicació de la llei -amb l'esperança que un canvi de color a la Moncloa avorti la reforma-, força la maquinària per tenir-ho tot enllestit en temps rècord, però ahir els seus també li van exigir que tragués el peu de l'accelerador, i es va veure obligat a no aprovar encara els currículums per a secundària i batxillerat, que s'haurien de començar a aplicar el curs 2015-2016.

Al desembre Wert va haver de flexibilitzar l'aplicació del calendari de tal manera que la Lomce només s'aplicarà al setembre a primer, tercer i cinquè de primària i a FP, i ahir va haver de fraccionar el decret de continguts i només impulsarà els currículums per a primària i FP, que han d'aplicar-se el curs 2014-2015, i no a totes les etapes educatives, com volia Wert.

Estratègia conjunta

Aquesta era la principal reivindicació amb què ahir va arribar a Madrid la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en el marc d'una estratègia per plantar cara a Wert avançada dimarts per l'ARA, i a la qual es van sumar les altres quatre comunitats no governades pels populars: Andalusia, Astúries, les Canàries i el País Basc. Al matí van fer un acte conjunt per escenificar el seu rebuig frontal a la Lomce per raons "qualitatives, temporals i econòmiques" .

La sorpresa va ser que les comunitats del PP també es van sumar a la rebel·lió. No es van mostrar dialècticament combatents, i ho van atribuir a raons purament tècniques després que el partit els cridés a l'ordre. Van explicar que era coherent que els decrets curriculars de secundària i batxillerat es deixessin per més endavant, ja que no els afecta la Lomce fins al curs 2015-2016. Era una manera suau d'explicar el mateix que deien les comunitats políticament contràries. És a dir, que és inviable la seva aplicació de cop.

A la sortida de la conferència sectorial,Rigau va assegurar que el fet que Wert hagués acceptat separar el debat de primària de la resta demostra que no hi ha temps per aplicar la Lomce el curs que ve. La consellera va denunciar que, un cop imposada la llei, el ministeri "segueix treballant amb una improvisació i una precipitació enormes". El ministre no li va donar la raó, però gairebé: " És veritat que es tracta d'un calendari exigent i el primer actor que assumeix l'exigència és el ministeri, que ha procurat posar la llei a punt en un temps rècord".

El que no va admetre Wert de cap manera va ser, com denunciaven les comunitats no governades pel PP, que l'aplicació de la Lomce sigui "inviable". Per ell, no és "casual" que les cinc comunitats que s'hi oposen no estiguin governades pel seu partit i s'hagin compromès a derogar la Lomce així que el PP deixi de governar l'Estat. Wert va assegurar que totes les comunitats populars advoquen per aplicar el calendari establert per llei.

Finançament estatal

Després de mesos de no voler concretar quin cost tindrà la Lomce i d'assegurar que el ministeri no tenia més recursos per invertir, Wert va voler acontentar els consellers anunciant un cofinançament de les despeses directes relacionades amb la implantació de la reforma. Calcula que seran d'uns 2.000 milions d'euros. D'aquests, 1.200 procediran del Fons Social Europeu i la resta ho complementarà l'Estat fins que entri en vigor la revisió quinquennal del sistema de finançament de les comunitats.

Les comunitats sublevades consideren que a l'hora de la veritat hi haurà poc a repartir. Ara els cinc governs ultimen el recurs d'inconstitucionalitat amb què somien aturar definitivament Wert.