INICI DE CURS

El judici als presos marcarà el calendari electoral

En el curs que comença, en què l'independentisme ha de recuperar una unitat estratègica, la tensió partidista pot imposar-se en moments clau

El Procés sempre ha hagut de conviure amb la tensió entre l’estratègia comuna i la pugna electoral. En el curs que comença, en què l’independentisme ha de recuperar una unitat estratègica, la tensió partidista pot imposar-se en moments clau. Especialment en les eleccions que hi ha previstes -les municipals i les europees- i els comicis anticipats al Parlament que comencen a intuir-se a l’horitzó.

L’independentisme espera agafar força en una tardor d’efemèrides. La Diada, l’1-O, el 3-O, un any de presos polítics... serviran també per marcar la temperatura al carrer després d’un any de desorientació a causa del desenllaç de la DUI i les dificultats per formar govern.

Amb aquest clima s’intentarà establir una estratègia conjunta. Tot plegat, amb un marc paral·lel: el diàleg amb l’Estat, que, malgrat el desgel entre Torra i Sánchez, pot quedar en risc a causa de la tardor que s’acosta.

La unitat independentista s’albira complicada tenint en compte les diferències actuals: uns aposten per una via de desobediència a mitjà termini (grup representat, a grans trets, per JxCat i l’ANC) i uns altres plantegen eixamplar la base social per aconseguir la majoria (ERC i Òmnium). Al marge, la CUP, que més enllà de les diferències retòriques d’uns i altres denuncia que tots dos han assumit, de nou, el marc autonòmic.

L’estratègia unitària té un punt culminant: el judici als presos polítics, en què els membres del Govern empresonats faran èmfasi en el que va suposar l’1-O i en la repressió, i aprofitaran la plataforma per fer una denúncia internacional.

Però la clau de l’estratègia no la trobem en el que passa durant el judici, sinó en el que vindrà després. Torra afirmarà dimarts, en la conferència en què donarà les claus del curs que ve, la seva voluntat de “no acceptar” una condemna que tothom dona per probable. Què vol dir això? El president no ho concretarà, però diverses veus del sobiranisme apunten cap a unes eleccions anticipades per donar-hi resposta. Uns comicis que faran tornar a aflorar les diferències entre els actors i que tindran un espai polític que anirà consolidant-se en els pròxims mesos: la Crida Nacional per la República, que aspira a representar la transversalitat de l’independentisme o, cosa que és el mateix, captar grans sectors d’ERC i la CUP.

Sigui com sigui, l’horitzó electoral té com a data segura el 26 de maig, en què es faran les eleccions europees i municipals. La principal incògnitaés veure com acaba la proposta de primàries independentistes apadrinada per l’ANC que ha sigut rebutjada per ERC i la CUP. La batalla per Barcelona serà aferrissada: l’independentisme vol recuperar la capital i s’enfrontarà a Colau mentre batalla amb Ciutadans, que encara manté el dubte de si Manuel Valls serà el seu candidat.

La formació taronja continuarà la seva línia de tensió amb la mirada fixada a ocupar alcaldies grans, les primeres que pot tenir a Catalunya. Els blocs de la política catalana poden moure’s en tres sectors: d’una banda, l’independentisme; de l’altra, Cs i el PP, com a antagonistes, i al mig, el PSC i els comuns, que en els debats que sobrepassin el Procés -amb els pressupostos com a punt àlgid- poden guanyar protagonisme com a aliats del Govern.

Etiquetes