La situació de Rosell

Es fa molt difícil d'entendre que els agents socials, els sindicats i les patronals siguin incapaços d'arribar a acords en una situació econòmica de gran incertesa, amb els mercats internacionals vigilant cada moviment, amb la Unió Europea i el Banc Central Europeu definint les regles del joc i amb perspectives de creixement molt magres. L'experiència de Portugal, per moltes diferències que hi hagi, hauria de fer veure a tothom que les conseqüències poden ser nefastes. El joc partidista, la lluita de poder legítima, hauria d'estar en un segon terme. La CEOE ha defensat les seves posicions, també els sindicats, però no es poden canviar les exigències en el tram final de la negociació. El seu president, Joan Rosell, és un dirigent pactista i pacient. Volia donar un altre aire a la patronal espanyola i, realment, en els últims mesos ha semblat que se'n sortia. Però, o ha fallat en el seu càlcul i no ha aconseguit que el seguissin el conjunt dels empresaris, o la pressió del PP en alguns sectors de la patronal ha estat determinant. Haurà de reaccionar ràpid.