ULTRADRETA: Plantar cara amb les idees
Cap d’InternacionalLa dreta populista s’escampa per Europa com una taca d’oli. A cada cita electoral s’apunta un nou avanç: creix en vots, puja en influència política i el seu missatge cala en els grans partits. Així és com el vot protesta desdibuixa les fronteres ideològiques i afloren discursos xenòfobs i euròfobs. De rebuig al diferent. De replegament identitari. En resum, solucions tan màgiques com inexistents per als grans reptes -complexos- que afronta la humanitat.
I Europa es va fent així cada vegada més petita. Allà on l’esperit de la construcció europea va escriure paraules de pau, solidaritat, progrés i fusió d’interessos entre països, el creixent discurs ultra imposa confrontació, divisió, mirada enrere i retorn a l’interior de les fronteres. Desmuntar l’edifici comú -sempre a mig aixecar- d’Europa. Donar una falsa sensació de seguretat davant d’un món cada cop més interconnectat.
La crisi econòmica, conjugada amb l’onada migratòria que viu Europa, atia el foc d’unes forces polítiques que s’acaben de propulsar amb el forat que fan els missatges histriònics del (gairebé ja) candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, i els diners que arriben, en algun cas concret, de l’entorn del president rus, Vladímir Putin. Bufen vents favorables a la involució.
Fortalesa arreu
El Partit Liberal Austríac (FPÖ), del malaguanyat Jörg Haider, és l’última mostra de la fortalesa de les forces d’ultradreta europees. Acaba de guanyar la primera volta de les presidencials i aspira a imposar-se a la segona. També, fa poc, les forces euroescèptiques van celebrar com a pròpia la victòria als Països Baixos del rebuig a un acord d’acostament de la UE a Ucraïna. L’eurofòbia i el rebuig a l’estranger s’imposa en aquest país fins al punt que el Partit per la Llibertat (PVV) -del polèmic Geert Wilders- lidera les enquestes de les generals de l’any que ve. També encapçala els sondejos, en aquest cas de les presidencials franceses del 2017, Marine Le Pen, la líder de l’ultradretà Front Nacional. A Alemanya, les eleccions a tres lands van ser, al març, l’aparador de l’auge de la nova formació ultraAlternativa per a Alemanya (AfD). I més a l’est, allà on el populisme de dretes toca poder, Hongria o Polònia mostren els riscos que corre la democràcia liberal a Europa.
Ni aïllar políticament aquestes forces polítiques ni integrar el seu discurs en la pràctica diària del poder s’han mostrat eficaços a l’hora de restar potència al fenomen. Només el combat d’idees, amb arguments, i la confrontació al repte de governar poden afeblir un discurs que no aguanta els banys de realisme.
