La màgia de les muntanyes o la fira d’Organyà

Tot allò inabastable fa por i el millor per espolsar la por, és activar la imaginació i la fantasia

La Fira del Llibre del Pirineu ha tingut lloc. I aquest sol fet resulta ja, aquest any, tot un èxit. Només les persones de l’organització i de les administracions de la regió, saben el patiment i les nits sense dormir que l’han precedida. L’ai al cor pel nou exponent de responsabilitat que suposa el 2020 fer qualsevol cosa. El cor dividit. La salut o la cultura. La literatura o la cura. I ha resultat que no cal que aquests conceptes siguin excloents. Que estem aprenent a fer les coses d’una altra manera, precisament per fer compatibles aquestes diferents dimensions que ens permeten la vida. Què és la vida sense cultura? Què és la vida sense literatura?

La cultura i la literatura del Pirineu està vivíssima. I aquest cap de setmana a Organyà s’ha posat de manifest a través del gran nombre de parades d’editorials i llibreries, a través del reguitzell de llibres publicats d’escriptors i escriptores del Pirineu o d’autors i autores que escriuen sobre les muntanyes.

Què deuen tenir aquestes muntanyes que inspiren tant? Potser són maleïdes, com va dir fa ja tant en Pep Coll i va recordar, dissabte, la Irene Solà, en la seva deliciosa homilia laica; i són màgiques. Potser són maleïdes i màgiques perquè són inabastables. I tot allò inabastable fa por i el millor per espolsar la por, és activar la imaginació i la fantasia.

Però perquè funcioni la literatura, la del Pirineu i la de tot arreu, calen lectors i lectores. I aquest cap de setmana se n’han passejat a desenes per la plaça i les parades d’Organyà. Avui tornarem a fer Sant Jordi, deia una amiga mentre comprava novel·les. Hem fet bon acopi de novetats. Només dissabte, se’n van presentar deu! Si encara no les teniu, correu a la vostra llibreria de capçalera. Que aquesta tardor, des d’on sigui que estem, a la ciutat, vora el mar o als pobles rurals que el confinament ha revaloritzat i s’estan repoblant a velocitat inaudita; i sigui el que sigui que passi, estarem a punt. Podrem agafar els llibres, entrar dins de les seves pàgines i demanar a bruixes, menairons, dones d’aigua i trementinaires que ens facin companyia. Poseu-les totes juntes, les novel·les del Pirineu, i espereu a veure què passa. Ves que no se us engegui, al mig del menjador, la màgia (o la maledicció) de les muntanyes.