CRÍTICA TV

Les mentides de Pablo Motos

El presentador d''El hormiguero' va posar èmfasi en un clima de terror a Catalunya

Dijous al vespre, Pablo Motos, el presentador d’ El hormiguero, el programa d’entreteniment més popular i de més audiència d’Antena3, entrevistava Pablo Iglesias. Més enllà de la demagògia i el simplisme habitual de les seves preguntes, cal posar el focus en la manera com Motos va parlar de Catalunya. Per fer-ho va fer servir, com a argument de credibilitat, que tenia aquella informació gràcies als catalans que treballaven en el seu programa i que vivien a Madrid. Cada vegada que parlava de catalans no independentistes s’hi referia com a persones que no volien embolics, mentre que quan parlava dels independentistes els al·ludia com a gent que buscava brega. I, sobretot, posava èmfasi en un clima de terror a Catalunya. “ Se habla en todas partes de que se va a liar el día de la jornada de reflexión. De que se va a montar un jaleo enorme”, li deia a Pablo Iglesias, que mirava de relativitzar les circumstàncies. Motos insistia en el risc que això comportaria a l’hora d’anar a votar: “ ¿Cómo vas a votar al día siguiente sin miedo, si tú eres de la gente que tiene miedo a salir de su casa? Aquí hay mucha gente que es de Catalunya y que el fin de semana no va. Si eres una persona que no puedes llevar a tus hijos al colegio, en definitiva, si eres una de esa gente que no ha hecho nada y que le han robado la paz, esa gente puede tener miedo a la hora de ir a votar. Si tú fueses del gobierno ¿qué medidas tomarías para que la gente fuera a votar sin miedo?” A partir d’aquí Pablo Iglesias, el líder d’Unides Podem, va passar a construir les seves respostes com si aquella realitat que pintava el presentador fos certa. Motos insistia en recordar-li que hi havia famílies que no es parlaven. “ Como aquí hay tanta gente de Catalunya que no se hablan entre hermanos o que se desprecian en la última reunión que han tenido porque uno es de Andalucía y le han hablado de mala manera.... Aquí realmente el movimiento pacífico, hay una gente de ese movimiento que claramente intimida a la gente, y la gente no va cómoda por la calle. Y los que no son independentistas no van cómodos por Barcelona. Y ellos no tienen ganas de hacer líos ni de pelearse con nadie”. I el de Unides Podem responia amb normalitat com si aquesta fos, de veritat, la realitat de Catalunya. Aquest és l’autèntic problema. Que el discurs que ha calat com autèntic relata l’existència d’uns catalans que se senten espanyols que viuen en perill atemorits a casa seva i que ni tan sols poden acompanyar les criatures a l’escola. Les mentides de Pablo Motos són l’exemple més clar i popular del discurs que ha quallat sobre Catalunya. I sobre aquesta falsa realitat d’una convivència violenta i insuportable es pretén estructurar l’ideari polític espanyol.