Gorka Iraizoz: "Tot i la crisi, l'Espanyol s'ha mogut bé per tenir una plantilla còmoda i de garanties"

Fa set anys que va deixar Barcelona per complir el somni de vestir la samarreta de l'Athletic, després de fer-se un nom com a professional amb l'Espanyol. Va ser l'home UEFA fins a la final de Glasgow. Porter pràctic i senzill, als 32 anys afronta un any decisiu amb el club basc, amb qui té contracte fins al 2015. Dues lesions a la pretemporada li han fet perdre la titularitat, però tot i seure avui a la banqueta de Cornellà-El Prat (22 h, Cuatro) confessa que serà un partit especial.

L'inici de Lliga és tan bo que l'Espanyol-Athletic d'avui és un duel, ara per ara, de lluita europea...

Sí, però això acaba de començar. A l'inici el que importa és agafar dinàmiques guanyadores i tant l'Espanyol com nosaltres hem arrencat bé. Ara volem que la ratxa continuï i que duri tant com sigui possible. Serà una lluita bonica, però ser a llocs europeus, en realitat, és una anècdota.

Aquest inici no té res a veure amb el de l'any passat.

Res a veure. Començar guanyant i amb ratxes positives és molt bo, perquè et permet no anar a remolc durant la temporada i que cap objectiu sigui impossible. L'estat anímic del grup creix i, quan guanyes, tot va millor. Si no es fa molt dur.

Què n'esperes, del partit d'avui?

Serà un partit amb moltíssim ritme, de gran intensitat física. Cadascú té el seu estil. L'Espanyol pressionarà molt la nostra sortida de pilota, especialment perquè juga a casa. Si ja és un dels seus punts forts sempre, al seu estadi encara més. Nosaltres respondrem amb l'entrega que sempre tenim i que ens exigeix el nostre escut.

Jugar a casa influeix, dius. Què se sent al nou San Mamés?

El nou San Mamés és important i especial per a nosaltres, tot i que ens falta encara un petit trosset darrere de la porteria. Quan es completi veurem la gran magnitud que té. Fins i tot a mig construir segueix rugint de la mateixa manera. Va ser un dia per recordar tota la vida.

Després de set anys, ¿continua sent especial tornar a Barcelona?

Sí, sempre és especial jugar aquí. L'Espanyol és una petita família, al club hi treballa gent amb qui em podré retrobar i, malgrat que al vestidor no hi tingui cap excompany amb qui coincidís, sento que m'uneix a ells el fet d'haver viscut sensacions similars a les que tenen al club. És un partit que sempre espero.

¿Creus que és normal que en set anys hagi canviat tant l'Espanyol?

No és només l'Espanyol qui ha canviat tant la seva plantilla, tothom es renova i intenta millorar. Si ja ens passa a l'Athletic, que tenim una filosofia de fitxatges diferent, és lògic que estigui sent una constant a la Lliga. Al final, els jugadors anem passant i és normal que es canviï, i més en el context econòmic actual.

S'està fitxant de Segona, fins i tot.

Tal com està la societat ara mateix, la crisi també està influint en el futbol i cada club busca la fórmula per gestionar la situació que té i seguir competint el millor possible. L'Espanyol s'ha sabut moure bé per tenir una plantilla còmoda i de garanties.

Ser atrevit amb gent de la casa consolida jugadors com Kiko Casilla.

Vaig tenir la sort de compartir vestidor amb ell quan era molt jove. La seva evolució ha sigut increïble. Demostra una serenor molt important a la porteria i, amb les ganes de treballar que sempre ha tingut, seguirà creixent moltíssim.

Com estàs vivint la teva suplència?

Estic tranquil. Vaig començar amb dues lesions i ara em toca esperar la meva oportunitat i ajudar l'equip d'una altra manera. No ets al camp físicament però pots donar suport des de fora, i és el que intento fer ara.

Tenir confiança amb Valverde deu ser bo per portar la situació.

Amb un entrenador que coneixes, pots parlar més tranquil·lament, sense por a res, i això ajuda a portar millor certes situacions, com una lesió o un canvi de rol. Tot el que es pugui parlar entre nosaltres ajuda que l'equip creixi. Ens uneix.

L'objectiu és Europa?

L'Athletic sempre té aquesta ambició i pressió, però és la temporada qui et marca l'objectiu. Volem disputar coses importants.

Europa te'n deu dues...

Si m'aturo a pensar en tot el que em deu el futbol... En l'última final, Michel Platini em va dir que en tindria una tercera. Tant de bo.