ESPANYOL

Joan Collet: "Ens falta un petit graó per fer el salt de qualitat"

Entre reunions i amb la tranquil·litat d'haver resolt els dos temes urgents que l'ocupaven (aconseguir un crèdit i segellar la permanència), el president de l'Espanyol fa balanç de la temporada i dibuixa l'escenari de futur, idealment amb Aguirre.

Com valores aquest primer mig any com a president de l'Espanyol?

S'ha anat estabilitzant el club en totes les parcel·les. La part esportiva ha sigut excel·lent i amb Aguirre hem fet una segona volta de puntuació Champions; no ens pensàvem que ens salvaríem tan aviat. En l'altra prioritat, que era l'econòmica, hem anat reestructurant el deute que teníem, que era important.

Quins són ara els següents passos?

En un club sempre has d'estar buscant l'equilibri entre la part esportiva i l'econòmica i a Espanya encara no s'ha trobat. Si no és amb un traspàs important, els equips que van a Europa tenen pèrdues i els que volen ser molt rigorosos amb els comptes, ho passen malament. Fins ara, el 80% del temps l'hem destinat a renegociar el deute, parlar amb proveïdors, agents, clubs, jugadors.

Agafant-nos a l'objectiu del primer dia, com s'ha de valorar la temporada de l'Espanyol?

A veure com s'acaba... En les últimes dues temporades vam estar tot l'any classificats en llocs europeus i al final es va punxar en les últimes jornades. Seria una pena que tornés a quedar la sensació que acabem malament l'any. A l'Espanyol hi ha la llegenda que, quan ens hem salvat, ens relaxem...

I la llegenda que està prohibit parlar d'Europa...

M'agradaria que això desaparegués. No podem donar la imatge que l'equip abaixa els braços en aquests trams finals, perquè la institució i l'afició no s'ho mereixen.

Europa és a l'abast de l'Espanyol? Ha de ser un objectiu obligatori?

Objectiu obligatori no, però pel pressupost i pel pes de l'entitat, sí que hem d'exigir-nos anar a Europa. A la Lliga, l'Espanyol ha d'estar entre el setè i el dotzè classificat. A partir d'aquí, pots tenir una temporada dolenta i quedar més a baix o també tenir-ne una de bona i lluitar per Europa. Però sense descuidar-nos perquè, al final, som molts equips els que, al començament, pensem sobretot a sumar els 42 punts. Però que aquest sigui el primer objectiu no vol dir que sigui l'únic, hem de tenir-ne més. No em vull quedar pensant que amb la salvació n'hi ha prou, no és aquest el club que jo vull. Sóc ambiciós.

¿Javier Aguirre és l'entrenador que ha de portar l'Espanyol a Europa?

Aguirre ha demostrat que és l'entrenador idoni per al club. És una persona amb un missatge positiu, optimista dins del vestidor i en les rodes de premsa i de cara al soci. La gent vibra amb Aguirre. I creiem que és l'entrenador que necessitem per anar cap amunt.

El seu entorn assegura que la condició per renovar implica garantir-li un bon projecte esportiu. Quina capacitat té el club per mantenir-li la columna vertebral?

Aguirre i l'afició poden estar segurs que no desmuntarem l'equip i m'atreviria a dir que tindrem un equip més competitiu que enguany.

Econòmicament, ¿l'Espanyol pot dir que no a certes ofertes i triar quines sí que li convé acceptar?

Econòmicament és viable tenir la il·lusió de pensar que tindrem un equip més competitiu. Sabem segur que no podem pagar 9 milions per un davanter, com sí que poden fer altres clubs, però tenim l'opció de fitxar jugadors que acaben contracte o explotar les cessions. No podem assegurar que no vendrem un jugador perquè estem condemnats a escoltar totes les ofertes. Però no farem una mala venda, la plantilla s'ha revaloritzat i podem mirar les ofertes fredament i triar la més interessant, valorant si hi ha recanvi de garanties. Si no el tenim, no vendrem.

Com a mesures d'estalvi, el club ha fet fora alguns treballadors. ¿S'esperen més acomiadaments?

El club s'està reestructurant de dalt a baix perquè, si no, l'Espanyol podria acabar abaixant la persiana. Han començat uns controls econòmics que ens obliguen a ser molt estrictes i que han acabat amb la política d'endeutament permesa abans. Ja no hi ha el perfil de president milionari que es gratava la butxaca per salvar el club. S'ha de viure dels ingressos com en l'economia de casa.

No és un milionari únic però l'Espanyol depèn sempre dels mateixos tres o quatre accionistes.

En una societat anònima, quan tens un problema econòmic greu com el que teníem nosaltres [amb un embargament cautelar dels diners de la televisió], s'ha d'anar a buscar els màxims accionistes perquè ells són els primers perjudicats si el club hagués d'acollir-se a un concurs de creditors. A qui has d'anar a buscar, si no és a ells?

¿Aquesta dependència hipoteca el club i la vostra llibertat de gestió?

No, econòmicament sí que depenem de Dani Sánchez Llibre i de Ramon Condal, però ells no m'han marcat una línia ni m'han dit què haig de fer. El dia a dia el decidim els executius d'aquest consell.

¿Francesc Ciprés entrarà al consell com a conseqüència d'aquest aval?

En la pròxima junta d'accionistes s'afegirà la seva entrada al consell a l'ordre del dia i es votarà. Ja veurem en quin lloc i amb quin càrrec.

¿Això dóna la raó al soci, que es queixa que canvia el president però fa 20 anys que manen els mateixos?

En una societat anònima -i hem de tenir clar que ho som-, fins que no canviïn les accions perquè algú nou les compri, és normal que sempre hi hagi la mateixa gent. De tota manera, al consell som tretze i tenim sis cares noves que no hi eren abans.

¿Costa molt implicar gent jove i nova en la gestió de l'Espanyol?

Depèn del moment. Abans de les eleccions em va costar convèncer el nou grup perquè érem cuers i l'ambient social no era gaire agradable. Set persones van refusar l'oferta per raons familiars o professionals.

Al futbol base, ¿s'ha avançat en el camí de recuperar el prestigi?

Lardín i Morales fa només mig any que hi treballen, estan fent bona feina. Volem tornar a ser referència i un motiu d'orgull per als periquitos.

Renovarà Manolo Márquez?

Estem contents amb la tasca que ha fet. Veníem d'una dinàmica molt dolenta, apuntàvem al descens, i ho ha salvat. Es mereix la confiança de seguir, com a mínim, un any més.

No puc estar-me de preguntar-te pel pressupost del futbol femení.

Baixarà, com les altres àrees. L'Espanyol femení té més de 40 anys d'història i, mentre sigui president, no desapareixerà. Però costa molts diners i no podem potenciar-lo.

Com s'evita la davallada de socis que està patint el club?

S'intenta vendre que el soci de l'Espanyol s'esborra perquè està descontent, quan no renova per diners. La meva preocupació és com generar il·lusió perquè entenc que l'afició necessita sentir que es pot lluitar per Europa. És la meva obsessió.

Després de sis mesos de bogeria, quin estiu t'esperes?

Tinc la missió de fer el millor equip possible. Ens falta un petit graó i una mica d'orgull per fer el salt de qualitat, no hem tocat sostre. No cal una gran inversió, ens falta molt poc per ser més amunt. Tinc claríssim que com a president ho vull aconseguir.