Publicitat
Publicitat

Barça

Les claus del Barça-Bayern

L'obsessió dels dos tècnics ha sigut avançar moltíssim la seva línia defensiva i tots dos equips han jugat molt a camp rival, sobretot sense pilota

Viure a camp rival era l'obsessió. No era lluitar per la pilota. Era viure lluny, ben lluny de la pròpia porteria. Amb idèntica lluita a les pissarres, el Barça-Bayern Munic s'ha mogut en un joc de transicions, quan s'esperava que fos un joc de possessió. El Barça ha mirat de cuidar les seves estones de domini, de la mateixa manera que ho ha buscat el Bayern. De la sensació de descontrol li han nascut les millors ocasions al conjunt blaugrana, però ha topat amb Neuer durant 76 minuts. I això ha permès als bavaresos anar rebaixant el to, adormint el partit perquè es frenés l'ímpetu local. Fins que, fruit d'aquesta intenció de pressionar el rival ben amunt, ha vingut l'1-0, gràcies a l'esforç de Rakitic i Alves, que han ofegat Bernat per provocar una recuperació de pilota letal. Des d'allà, s'ha encetat l'exhibició de Messi per deixar molt encarrilada l'eliminatòria.

Primers minuts de tempteig

El duel ha començat amb uns primers minuts molt moguts, agitats, d'anàlisi. El Barça era reconeixible, amb el seu 4-3-3 habitual, amb Rakitic completant el triangle amb Busquets i Iniesta. El Bayern, en canvi, ha situat les seves peces en un 3-2-3-2 molt mòbil, difícil de desxifrar.

L'estructura deixava volar Bernat per la banda esquerra i pretenia trobar amplitud amb Thiago per la dreta. Müller, movent-se entre línies, havia de desencaixar el Barça durant l'atac estàtic. Però els primers minuts, nerviosos i de por a cometre errades, han impossibilitat que s'imposés cap pla.

Pressió altíssima

Tots dos equips volien incomodar l'altre. Sabien que quan viuen pitjor és quan no tenen la pilota, quan se'ls priva de tenir-la des del seu porter. El Barça ha sortit a mossegar el Bayern des del principi, tapant-li el joc en curt des de Neuer.

Rakitic estava atent a incomodar Xabi Alonso, una de les peces que s'incrustava al darrere per acumular opcions de passada. I també el Bayern ha sortit a buscar el Barça a dalt, com sempre ha predicat Guardiola. Ter Stegen intentava ordenar les peces per provar alguna sortida intermèdia a través d'Alves o Alba, però ha sigut difícil trobar alternatives al joc llarg.

A més, Guardiola tenia clara una altra cosa: s'havia de desactivar Busquets i li ha dedicat un marcatge gairebé individual, amb Schweinsteiger sempre a sobre d'ell. El de Badia no podia ajudar en la sortida als centrals, ni tampoc podia donar sortida per dins quan avançava Alves. Tampoc podia actuar com a peça de seguretat durant la possessió, perquè no hi havia manera d'accedir a ell amb una passada enrere. Sempre estava vigilat.

Joc trencat

No hi havia dinàmica i tot era un anar i venir estrany, descontrolat. Segurament per això, i pel parell d'ocasions en contra que ha encaixat, Guardiola ha reajustat el seu equip per trobar més solidesa. Per no ser tan feble al darrere. Ha aprofitat la peça flexible que és Rafinha, i ha redibuixat l'esquema per jugar amb una línia de 4 al darrere, amb Bernat com a lateral esquerre i Rafinha a la dreta. Thiago ha passat al sector esquerre al mig del camp i Schweinsteiger s'ha situat entre línies. Semblava un 4-3-1-2.

L'ajust ha semblat donar més ordre al joc. Potser també era que havia passat l'emoció dels primers minuts, el tempteig inicial. Cap dels dos conjunts perdia l'estructura, no es deixaven sorprendre, tenien ben preparada la vigilància defensiva per evitar ser més ferits del compte. Per exemple, la presència interior d'Alves, com ja s'ha anat fent en els últims mesos de competició, ha ajudat a cobrir el que Rakitic havia d'assumir metres més endavant.

Però les línies avançades dels dos equips seguien (i han seguit, més exageradament, en la segona meitat) i ofegaven tota opció de combinació en curt. Tots dos tècnics insistien a fer pujar el seu equip amunt. A jugar a camp rival, a fer-ho sobretot quan no es tenia la pilota.

I la dinàmica del partit ha seguit convidant a un joc relativament a l'espai, a una lluita per no perdre la pilota en zones delicades, a no regalar l'error que el rival esperava.

Però l'errada ha acabat arribant, de Bernat al minut 77, per obrir la capsa dels trons, obrir la festa. El final de partit del Barça, en un escenari més obert, ha trencat el Bayern. L'ha destrossat. Ara, als bavaresos els cal un miracle a l'Allianz Arena.

Històries de superació esportiva