Quan la paret sent que no pot ser només paret

Semblava que tornaria a ser un d'aquells frustrants partits d'handbol del Barça. Una d'aquelles nits de Champions en què no n'hi ha prou fent circular la pilota amb ritme, intercanviant-se les posicions i ajustant les zones d'influència dels jugadors més desequilibrants per mirar de foradar el mur rival. De fet, potser ho hauria pogut acabar sent si no fos perquè el Celtic, després del descans, va creure's capaç de fer un pas endavant. Va sentir que havia de collar el Barça al seu camp, que havia de sortir de la cova i pressionar. Fins i tot va fregar l'1-0 en dues ocasions consecutives de Forrest i Mulgrew, quan jugava amb deu homes per l'expulsió de Brown per agressió.

Solidesa enganyosa

Però el Celtic va cometre l'error d'interpretar equivocadament la seva sensació de perfecció defensiva, l'aparent solidesa davant un Barça dominador i mòbil però poc letal. Sense Messi, els escocesos no podien permetre's el luxe de signar a casa el 0-0. La seva agressivitat va incomodar el Barça a la represa, després d'un primer temps plàcid en la construcció de les jugades. A Samaras el van acompanyar Commons i Stokes més amunt i la sortida de pilota blaugrana va deixar de ser neta per complicar-se davant de Valdés. El mig del camp escocès no esperava davant la frontal sinó que havia fet dues passes endavant.

En un primer moment, l'atreviment local no va obrir espais a un Barça que, un cop superada la primera línia de pressió, tornava a encallar-se davant la paret del Celtic. L'equip de Martino va intentar moure la pilota amb rapidesa, permutar les posicions (durant molts minuts, Pedro i Neymar van actuar gairebé com a dos davanters centre i Cesc funcionava com a punta d'un rombe per davant d'Iniesta, Xavi i Busquets), ser verticals amb desmarcatges (Alves i Adriano apareixien constantment), conduccions i passades interiors, però no hi havia espais.

A diferència del primer temps, en què la prioritat era donar ritme a la circulació de pilota, la intenció en el segon va ser retenir-la més per consolidar els desajustos defensius del Celtic. Pedro i Cesc van intentar provocar l'errada d'Izaguirre i Ambrose, que els perseguien lluny de la porteria davant la falta de profunditat blaugrana. Alves per la dreta i Neymar i Cesc per l'esquerra van intentar aprofitar-ho amb moviments a l'espai, però al mecanisme li van faltar metres per afinar les passades. Pacientment, el Barça va seguir insistint fins que va aparèixer l'escletxa, fruit de l'avançament de línies local. Amb el partit ja obert, fins i tot s'hauria pogut golejar.