Estalvis que foraden les estovalles

Em pregunto quan es deixaran de comprar unes idees tan retrògrades

M'he perdut en el tema de les rebaixes. Ara hi ha ofertes tot l'any. I preus que no baixen mai. Parlo de productes i penso en les idees. En els productes també. Em falten unes sabatilles i un morter. De debò. Fan rebaixes de morters? De sabatilles segur. L'hi podria tirar a Donald Trump, que ha fet una oferta als demòcrates per obtenir els cinc mil milions de dòlars que costa el seu mur amb Mèxic. El seu cinisme infinit l'ha portat a proposar que el mur es faci d'acer i no de formigó i així es pot dir 'tanca' i no 'mur'. La qüestió és que els mexicans no passin i que Donald Trump compleixi una de les seves principals promeses electorals. Encara que la promesa electoral incloïa que Mèxic pagués el mur. No és un home de paraula. És un totxo dins el seu propi mur. I l'administració estatunidenca tancada. Tanta paradoxa mareja. Qui va dir que el totxo era un valor segur ha fet molt de mal a la humanitat.

Llegeixo que Renfe també fa rebaixes en els llarga distància. No m'estranya. Els de distància curta surten caríssims als usuaris. S'ho poden permetre. El que sigui, menys posar al dia els trens en relació a les necessitats de les persones. Hi ha gent que ha perdut tants trens que deu pensar que la seva vida és un fracàs. La culpa és de Renfe. Les companyies energètiques, en canvi,  mantenen des de fa temps les seves pujades de preu i la pobresa torna a ser notícia en un hivern que ara es torna més cru. El drets de les persones no arriben a totes les persones i encara menys a les persones que arriben de fora. Expulsem tanta gent dins el propi sistema que no entenc que hi hagi encara noves propostes d'expulsió. Però és que els feixistes no fan rebaixes i exigeixen uns preus altíssims que la política no s'hauria de permetre. Ha passat que la democràcia fa temps que està de rebaixes i els dictadors la poden comprar a preu de saldo. La repressió surt barata. La ignorància l'estem pagant caríssima.

La repressió surt barata. La ignorància l'estem pagant caríssima

La justícia espanyola jo no la vull ni regalada. Potser és que soc massa materialista, però després de veure com un rei la legitima a la Real Academia de la Lengua Española, seu de la caspa lingüística, i veient com és de justa amb els presos polítics i les dones violades, què voleu que us digui, prefereixo una batedora elèctrica, que ara ho faig tot a mà i em canso. Massa barreges per a un sol article. Però posem-hi també Ciutadans, que insisteixen a defensar la gestació subrogada com "una opció més de la llibertat de les dones". Ciutadans també ha comprat el concepte 'llibertat' de rebaixes. Tan de rebaixes que quan han obert el paquet per fer el seu programa la llibertat ja s'havia gastat. La de les dones, només. Els haurem de tornar a explicar què volem dir quan diem que "volem ser lliures". I que potser no tot es pot comprar i vendre. I allò del repartiment de la riquesa. I la manca d'oportunitats. I també el tema del cos. I... són tantes coses que hi renuncio. Em surt més a compte comprar la batedora més cara.  

Cada dia es diuen moltes bestieses perquè la majoria són gratuïtes. Però estem ja pagant un preu altíssim per tenir els aparadors plens de reaccionaris que venen els seus valors d'espases. Em pregunto quan es deixaran de comprar unes idees tan retrògrades i fins quan es permetrà vendre un material tan destructiu. Però mentrestant continuen proclamant mesures que quan s'apliquen tenen un cost immens per a generacions senceres. Es venen problemes com si fossin solucions. I nosaltres som massa capaços de comprar justament el que no necessitem només perquè està de rebaixes.