COMPANYS DE VIATGE

Passions del sud

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

H e llegit pocs textos seus i he assistit a algunes de les seves peces teatrals; no obstant això, he vist moltes pel·lícules basades en les seves obres. Tantes, que difícilment em ve al cap un autor amb tantes adaptacions cinematogràfiques: Tennessee Williams va tenir la sort d’arribar a la maduresa creativa en el millor moment històric de Hollywood. Els seus textos van ser portats a la pantalla pels millors directors, entre els quals Huston, Mankiewicz o Brooks, i els seus personatges van ser representats pels actors més brillants: Marlon Brando, Burt Lancaster, Katherine Hepburn, Elisabeth Taylor, Montgomery Clift, Paul Newman i un llarg etcètera que permetria fer una petita antologia de la interpretació. Així, a través d’interpretacions magistrals, és com Tennessee Williams va arribar a la majoria de nosaltres.

Brando a Un tramvia anomenat Desig, Hepburn, Clift i Taylor a De sobte, l’últim estiu, Newman i, de nou, Taylor a La gata sobre la teulada de zinc : pocs actors i actrius han tingut el privilegi de ficar-se en la pell de protagonistes tan complexos psicològicament i tan rics de matisos. És difícil saber fins a quin punt Williams, a l’hora d’escriure les seves obres, prefigurava el tipus d’interpretació que requerien. Potser ja pensava els seus personatges en funció de grans actors, tot i que no, per descomptat, de noms específics. He vist alguna obra de Williams destrossada per actors mediocres. I, paral·lelament, és molt difícil imaginar-se Un tramvia anomenat Desig sense Brando o La gata sobre la teulada de zinc sense Taylor i Newman.

Tennessee Williams, seguint l’empremta de William Faulkner, construeix un món immòbil i decadent, aristocràtic en bona part, que troba un encaix adequat al sud nord-americà. En aquest món els personatges són poderosos, fràgils, corruptes, ambiciosos. Saben que pertanyen a un univers en extinció però no estan disposats a renunciar a les seves passions, a excepció dels indiferents, posseïts per un nihilisme igualment apassionat. En el laberint emocional del teatre de Williams no hi ha un centre, ni tampoc una sortida.