EDITORIAL

Evolució revolució

El biquini fa 70 anys aquest estiu. Aprofitem l'aniversari per dedicar tot un 'Rar' a les dues peces de bany que van revolucionar la moda

Fins aleshores havia anat despullada, però aquell matí li va agafar vergonya, i com que estaven atracats un parell de dies a Bonifacio, com cada estiu, la seva mare li va comprar un biquini un pèl gran, perquè durés anys, de color blau texà. Li encantava. El petit veler era també de color blau, però marí. El seu pare traginava a tota hora, la mare llegia i el germà petit era un rotllo. Ella s’avorria. Per sort li agradava el mar, bussejar, tirar-se de bomba o, ara que ja en sabia, de cap... encara que se li abaixaven fins als peus les calces, dues talles més grans.
Aquell estiu no es va treure el biquini ni un sol dia. De nit, si feia fresca, duia mitjons i, pels mercats dels ports on atracaven, anava amb suèter de cotó i xancles. Fins i tot alguns dies de finals de setembre la podies veure amb botes pel Port de la Selva. Així van passar un parell d’anys, i el biquini cada cop estava més descolorit, més maco, amb un blau que no existeix. A més, ara ja no se li abaixava, era perfecte.

Efectivament, li quedava de meravella, com un guant. De fet era pràcticament la seva segona pell. A finals d’agost, va percebre que, als ports, la seva presència cridava estranyament l’atenció, era una sensació nova, que li feia força gràcia i que ella portava amb naturalitat. El biquini semblava que s’havia encongit, sobretot la part de dalt, i emfatitzava una exuberància que no calia.

–Avui anirem de compres –va dir sorprenentment el pare una tarda. 
Ara té un biquini nou, és verd, verd molsa. Li agrada més el vell, però la goma s’ha donat una mica i ara, quan es tira de cap, les calces se li abaixen fins als peus. Cada estiu se’l torna a emprovar i sempre el du a la maleta.
Al 'Rar' celebrem el 70è aniversari de la invenció del biquini i, a part d’un ampli reportatge al voltant de la peça de roba, anem al Nova York amb biquini més proper que tenim, Benidorm, i tastem sandvitxos de pernil, formatge i pa anglès, que no ve a ser res més que un homenatge a la mítica sala Bikini de Barcelona, que, a més, dóna nom a l’entrepà.