Publicitat
Publicitat

‘Pals’, de les geometries i l’equilibri inestable

El circ contemporani català va fent camí tot i que li falti entrenament per arribar a l’excel·lència. Pals n’és un bon exemple. Lluny del circ lluminós i tecnològic, lluny dels vestuaris fastuosos i lluny de la grandiloqüència, l’espectacle creat per Leandro Mendoza s’aixeca sobre la humilitat dels materials que fa servir, fusta, i sobre la cohesió d’un grup heterogeni d’artistes.

Si l’anècdota de l’espectacle és l’homenatge a un company mort de qui passegen les cendres, el rovell de l’ou és el joc de la geometria i dels equilibris inestables. Una part fonamental, doncs, són els pals del títol, gruixuts troncs de fusta que esdevenen escultures cinètiques que modelen l’espai i determinen bona part dels exercicis estrictament circenses. La posada en escena plasma la poètica d’aquests materials, de les seves formes elementals i el seu aspecte rudimentari, tosc i que es correspon amb un cohesionat grup d’intèrprets revestits d’alguna cosa atàvica, intemporal i fortament definida per dos dels integrants. Un, el iaio Tanzi (un home de 70 anys, artista de tota la vida), i l’altra, la nostra particular Marianne Sägebrecht, Itziar Castro, pal de paller d’un espectacle en què, a més, posa la veu. Rèplica tendra del clàssic forçut.

Pals és un espectacle molt visual amb estampes de gran plasticitat per la composició i per una il·luminació expressionista molt encertada, però li falla el ritme, ja de per si alentit per la manualitat de tot plegat, i li falta alguna cosa que relligui els connectors entre les escenes i un encaix més harmoniós de les acrobàcies en el conjunt.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT