'One nation'

Al mes de novembre tindran lloc dues cites electorals importants per al futur de Catalunya. La primera serà el dia 6 de novembre, quan se celebraran les eleccions per a la presidència a la Casa Blanca que es disputen Barack Obama i Mitt Romney. Malgrat els diferents contextos estatals, no es pot obviar la influència que el govern dels Estats Units exerceix sobre la resta de països, entre els quals els europeus. La segona cita electoral serà el 25 de novembre, quan se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. L'avançament de les eleccions catalanes ha fet coincidir aquests comicis amb el cicle electoral dels Estats Units. Malgrat la coincidència en el temps, els termes del debat polític durant el període de campanya divergeixen notablement. Mentre que el primer debat televisiu entre els presidenciables a la Casa Blanca va estar marcat per les diferències en el model d'estat dels dos candidats, els debats previs en el cas català s'emmarquen en les diferències en el model de nació. Tot i que durant les campanyes electorals es tendeix a simplificar les idees polítiques per marcar els diferents perfils, cal preguntar-se si es pot abordar el debat entorn del model de nació obviant el debat entorn del model d'estat del benestar.

Des de la sociologia i les ciències polítiques s'utilitza el concepte de clivella per referir-se als bàndols que es construeixen en una societat entorn de les qüestions clau que la defineixen. Els individus se situen en funció de la seva posició a l'estructura social. Unes divisions que, teòricament, troben el seu referent en els partits polítics i permeten analitzar les tendències de vot. A partir d'aquest concepte, el sociòleg Lipset va definir les quatre clivelles bàsiques de la societat occidental: la clivella nacional, la clivella de classe, la clivella religiosa i la clivella territorial. D'aleshores ençà, les clivelles que tenen més poder explicatiu dins del context occidental actual són la clivella nacional i la clivella de classe.

Més enllà del guanyador, el primer debat entre els candidats a la Casa Blanca va estar marcat per les diferències en el model d'estat segons la classe social protagonista de les propostes polítiques de cada un dels candidats. Mentre que Obama segueix defensant la sanitat pública per a tota la població, Romney defensa la sanitat pública per a les persones grans pobres. Contràriament, les eleccions catalanes han estat clarament motivades pel pes de la clivella nacional. És evident la importància creixent d'aquesta clivella en el context català, però fins a quin punt és tan important que permet esborrar la clivella de classe? ¿Millorar les relacions entre Catalunya i Espanya és garantia de millorar les diferències de classe social en el context de crisi econòmica i retallades socials?

La teoria sociològica diu que quan les clivelles se superposen, no tenen repercussions en la lògica de partits habitual. Ara bé, quan les clivelles es juxtaposen, dibuixen un panorama polític molt més fragmentat i divers. El protagonisme creixent de la clivella nacional en el context polític català dibuixa una superposició allà on hi ha una juxtaposició: no és el mateix defensar el nacionalisme català des de la dreta política que defensar el nacionalisme català des de l'esquerra política.

Malgrat no saber-ho, Ed Miliband, el líder del partit dels laboristes anglesos, defensa una idea política que permetria superposar la clivella nacionalista amb la clivella de classe en el cas català. Durant el discurs principal que va fer en el congrés del Partit Laborista, Ed Miliband va sorprendre a tothom presentant-se com el líder del "one nation party" , en què els rics ajuden els pobres. Més enllà del joc retòric de la política anglesa, l'habilitat de Miliband és recuperar un concepte del conservador històric Benjamin Disraeli, que fa més de 100 anys va parlar de la necessitat de mantenir el Regne Unit com una nació -"one nation "- per evitar ser-ne dues -" two nations "- en què els rics i els pobres viuen en dos planetes diferents. En un context advers econòmicament en què cada vegada més es tendeix a desdibuixar les diferències de classe, el líder laborista rellança la idea de " one nation " per posar en valor la força de la unió sense oblidar les diferències socials. Des d'aleshores, el debat mediàtic de la política anglesa gira entorn d'aquesta idea. La prova és que, la setmana passada, David Cameron durant el discurs principal del congrés dels conservadors va respondre a Miliband amb l'eslògan " aspiration nation ". Una idea que ha tingut menys èxit i que defensa una nació en la qual la gent pugui lluitar per les seves aspiracions, es a dir, ni unió ni atenció a les diferències de partida.

Tornant al cas català, es pot pensar que parlar del model de nació sense parlar del model d'estat del benestar comporta un risc: no saber si es defensa la " one nation " d'Ed Miliband o bé si es defensa l'" aspiration nation " de David Cameron. Malgrat que, per moltes i diverses raons, el context polític català no es pot comparar ni amb el context polític anglès ni amb el context polític nord-americà, sí que se'n pot aprendre alguna cosa. La ciutadania de Catalunya es mereix més claredat en les idees polítiques dels partits que la representen.