Publicitat
Publicitat

Les Illes, fragmentades

En el moment d’escriure aquest article, a hores més o menys tardanes, la majoria absoluta a les Balears l’ocupa la incertesa. A nivell autonòmic sembla indubtable que el PP de José Ramón Bauzá s’ha clavat la castanya que es mereixia, després d’haver protagonitzat una legislatura especialment irrellevant i bel·ligerant. La majoria absoluta els queda molt lluny, després d’haver perdut una quinzena d’escons al Parlament balear, i els peperos illencs farien bé, en conseqüència, de fer-s’ho mirar, al marge que puguin arribar a un o altre pacte de govern amb Ciutadans, cosa que seria francament exòtica però no improbable.

Sembla que seria més probable un pacte d’esquerres, però en qualsevol cas passaria per una aliança que hauria d’incloure el PSOE, la coalició Més, l’emergent Podem i el nou partit PI (Proposta per les Illes), que ve a ocupar l’espai que tradicionalment va ocupar Unió Mallorquina. És a dir, una amalgama entre forces d’esquerra, nacionalistes i centredreta que pot ser difícilment governable sense uns consensos ben lligats i un lideratge sòlid de qui la presidís, cosa que en principi no és esperable. Si la líder del PSOE balear, Francina Armengol, ha de posar cara i ulls a la presidència del Govern Balear, haurà de menjar uns quants plats de sopes, tot i que José Ramón Bauzá hagi posat el llistó sota terra.

La fragmentació, doncs, com a moltes altres bandes de l’Estat, seria el concepte que definiria aquests resultats. La incògnita és quina seria la disponibilitat de Podem i el PI per formar un govern alternatiu al que podria ser un agònic segon executiu de José Ramón Bauzá, que com ell mateix ha reconegut en algun moment és incapaç de governar des d’un panorama que no sigui el de la majoria absoluta.

Podem ha predicat la revolució democràtica; el PI advoca per la moderació centrista. Entremig, la coalició Més aixeca la bandera del catalanisme d’esquerres i el PSOE, bé, és el PSOE. Si els resultats es confirmen, aquestes quatre forces (que en realitat són més, perquè la coalició Més, valgui la redundància, conté diverses sigles) estan cridades a retirar la cadira d’un PP notòriament debilitat a causa dels seus propis excessos. Jo gosaria dir que qualsevol cosa seria millor que un segon mandat del molt honorable Bauzá, que passarà a la història com el president balear de la crispació social. Hem viscut amb ell quatre anys que essent amables només es poden qualificar com a infernals, i la necessitat del canvi cap a un govern de progrés és innegable. Ara bé, torno a dir que l’alternativa serà un nou Pacte de Progrés molt difícil de conduir. La política illenca ha quedat definitivament convertida en un mosaic modernista, com els que solia fer i concebre Antoni Gaudí, que no debades té una obra important a la catedral de la Seu. I ja se sap que la política no deixa de ser mai un reflex de la societat a la qual serveix: si el Parlament balear es converteix en una trencadissa, quina valoració podem fer de la ciutadania illenca?

Riure, malgrat tot