Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

L'eternitat també s'acaba

És interessant la reacció del ministre De Guindos a l'informe de l'FMI que desqualificava les previsions dels pressupostos del govern d'Espanya. Poca cosa: segons l'organisme internacional, la recessió espanyola serà de l'1,3%, enfront de l'alegre 0,5% que es pronosticava a si mateix l'executiu de Rajoy. No tan sols això, sinó que fins al 2017 no s'assolirà l'objectiu de dèficit del 3%. La resposta de De Guindos a aquest panorama ha estat que ell respecta "moltíssim" les previsions de l'FMI ("com les de tants altres analistes internacionals"), però que aquestes previsions no estan "gravades en bronze", i que ell farà tot el que pugui per desmentir-les.

Gravades en bronze, quina ocurrència. Si se'm permet aventurar una d'aquestes comparacions que agraden tant al president Rajoy i als seus dirigents estatals i autonòmics, això de l'FMI admet un símil amb els controls d'alcoholèmia. Suposem que l'FMI és la policia, i Espanya, el conductor que circula fent esses per l'autovia a les tres de la matinada, amb els llums apagats i carregant-se els cons que assenyalen un tram de senyalització viària acabat de pintar. Al final, el conductor en qüestió s'acaba estavellant contra una rotonda (coronada, posem per cas, amb un anunci de Bankia). Aleshores apareix la policia i fa bufar el conductor: en lloc del 0,15% reglamentari d'alcohol en sang, resulta que hi du un 1,3%, tot i que ell jura i perjura que només es tracta d'un 0,5%. Tanmateix, no es resigna al veredicte de l'autoritat i afirma solemnement que, per a ell, el que digui la policia li mereix tot el respecte del món, al mateix nivell del que li solen dir els seus companys de farra, quan l'adverteixen que no hauria d'agafar el cotxe en unes condicions que el converteixen en un perill amb rodes. Imaginem els agents de la policia fent que no amb el cap, amb gest d'escepticisme com dient que, d'allà on no n'hi ha, no en raja.

Suposem també que el conductor ebri va acompanyat d'una senyora o senyoreta que, amb gest de qui ha perdut la paciència, manifesta que ja no aguanta més al costat del senyor i que tan aviat com pugui vol separar-se'n, perquè ja està farta de pagar-li les multes i els deutes a canvi d'insults i menyspreus. I visualitzem el moment en què el conductor passat de voltes explica a la policia que la causa de tots els seus mals és aquella senyora o senyoreta que s'ho gasta tot en vestits i maquillatge identitaris, mentre li adverteix a la dona que, si demana la separació, restarà condemnada eternament a no poder formar part de la comunitat de veïns dins la qual han conviscut.

Tot plegat resulta d'un patetisme aclaparador, però succeeix a les millors autovies. Afortunadament existeixen les vies legals per al divorci, celebrat a plena llum del dia, de manera pacífica i en absència d'intoxicacions de qualsevol mena. Pel que fa a l'eternitat que invocava el ministre Margallo, val la pena recordar la sentència de Woody Allen: l'eternitat té l'inconvenient que es fa llarga, sobretot al final.

PUBLICITAT
PUBLICITAT