Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

C’s descobreix el trilingüisme

Amb la finalitat de posar oli a les seves àrdues converses amb el PP, els sinuosos negociadors de Ciutadans van servir a taula la samfaina catalana, que és un plat que, entre constitucionalistes com Déu mana, sempre ve de gust. I enmig del plat, ben llustrosa, una proposta d’eliminació del model d’immersió lingüística, i la seva substitució per un ensenyament trilingüe (només a Catalunya i a les comunitats empastifades per la llengua catalana; a la resta d’Espanya es veu que els alumnes no necessiten aprendre anglès amb tanta urgència). El trilingüisme de C’s segueix la dieta indicada per l’inoblidable ministre Wert, enriquida amb suplements vitamínics com la utilització d’inspectors de l’Estat per vigilar que, a les aules catalanes, les hores lectives en castellà es compleixen d’acord amb el que digui el primer jutge que passi per allà, ja que C’s veu en les togues la màxima autoritat possible en matèria educativa.

Ciutadans veu en les togues la màxima autoritat possible en matèria educativa

En resum, una suculenta ració de xenofòbia anticatalana que la bona gent de C’s esperava que seria rebuda pels representants del PP amb delit i golafreria. Però no ha estat així i, ai las, la gavina s’ha fet la desmenjada, davant de l’estupor i la consternació de Juan Carlos Girauta, que efectivament es va posar taronja. Potser la inapetència del partit imputat té a veure amb la possibilitat que, a can Rajoy, a diferència de can Rivera, encara tenen present que C’s i el PP no sumen majoria absoluta ni que es posin un damunt l’altre. I també és possible que recordin un moble despintat que tenen ocupant un escó al Senat -aquella cambra irreformable- i que respon al nom de José Ramón Bauzá. No fa tant, el moble va ocupar la presidència del Govern Balear, i des d’allà va capitanejar una fulgurant i agressiva acció de govern en favor del trilingüisme i en contra del català que, després d’un incomptable seguit de despropòsits, va culminar en una castanya electoral per al PP que encara fa tremolar les urnes illenques. Res, que esperem per avui el moment en què Girauta abandoni la taula de negociacions enmig de grans escarafalls, com solia fer a les tertúlies. Estava molt graciós.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT