VISCA EL SISTEMA

Mercaders de la Constitució

Vox defensa uns valors que coincideixen amb els de la monarquia

Les forces “constitucionalistes” espanyoles, PP i Ciutadans, han signat un acord per fer realitat “el canvi” a Andalusia. Un acord, però, supeditat al vistiplau de Vox, amb qui el PP va pactar ahir un document que inclou 37 mesures compartides. Les exigències de Vox per arribar a una entesa eren netament anticonstitucionals, en la mesura que constitueixen un atac inequívoc i duríssims als drets civils de la ciutadania. ¿Com és possible que els que es proclamen constitucionalistes, i que es passen el dia repartint penes d'inconstitucionalitat als seus adversaris (des dels independentistes catalans fins al PSOE, passant per Podem), es posin a disposició de l'única força obertament anticonstitucional que ha aparegut fins ara a Espanya? Una primera resposta, com llegim a la crònica de Mariona Ferrer i Fornells en aquest diari, la donen fonts del mateix PP: “En el fons la gent de Vox han sortit del PP i compartim el mateix substrat”. Ben cert, i el mateix podria dir de Ciutadans (el mateix Albert Rivera va ser militant del PP). Pel que fa al “substrat”, no és altre que el nacionalisme espanyolista d'ultradreta: és a dir, la base ideològica del franquisme.

El que fa possible l'aliança entre suposats constitucionalistes i anticonstitucionals descarats és el mercadeig infame que PP i Ciutadans han practicat amb la Constitució

A part d'això, el que fa possible aquesta aliança entre suposats constitucionalistes i anticonstitucionals descarats és el mercadeig infame que PP i Ciutadans han practicat amb la Constitució en els últims anys. Els dos atemptats més greus que ha patit la Constitució espanyola des de la seva aprovació fins al dia d'avui han estat la laminació de l'Estatut de Catalunya a mans del Tribunal Constitucional, i l'aplicació inventada i a la carta de l'article 155, un article diguem-ne secundari, vulnerant altres articles de la mateixa Constitució que sí que són troncals. No ho diem nosaltres, sinó els constitucionalistes de debò, és a dir, els juristes especialitzats en l'estudi dels textos constitucionals. Però és que, a més, aquests partits –amb el suport incondicional de la dreta judicial afinant-los les acusacions i les sentències– fan un dia sí l'altre també un ús espuri de la Constitució, utilitzant-la com a comodí o com a dogma revelat per apuntalar els seus interessos i atacar els de la resta. El PSOE, per la seva banda, ha assistit impassible a aquest mercadeig, quan no hi ha participat activament.

Fins i tot el rei Felip VI s'ha apuntat al constitucionalisme falsari i no hi ha discurs seu en què no s'aferri desesperadament a la Constitució, per mirar de justificar un regnat que fa aigües per tots els costats. Fins al punt que el corresponsal de 'The New York Times' a Espanya, Raphael Minder, no dubta a mencionar a la seva crònica sobre el panorama polític espanyol que Vox defensa uns valors que coincideixen amb els de la monarquia. Efectivament, Espanya té ara un rei que no amaga, o amaga molt malament, les seves simpaties ultradretanes. I ho fa, com tots els altres mercaders (i amb perdó dels mercaders), invocant en fals la Constitució. El resultat és el pacte d'Andalusia.