CONSELLS

L’humor, l’aliat imprescindible

Riure és una vàlvula d’escapament i una manera de posar distància amb la complicada realitat derivada del confinament

Obrir el mòbil i trobar que al xat de la família ja hi ha els últims mems que ha enviat la tieta és un fet comú i que molta gent està vivint aquests dies. O mirar les xarxes i descobrir com hi proliferen tuits, imatges, vídeos o muntatges humorístics que intenten treure ferro a aquesta situació i arrencar un somriure a la parròquia. O fins i tot a casa o per videoconferència hi ha molta gent que intenta fer bromes i desdramatitzar el que estem vivint amb algun acudit que arrenca rialles desestressants.

I és que l’humor, ara més que mai, és una vàlvula d’escapament i pot ser una gran ajuda. “El riure té un poder alliberador, l’humor ens permet prendre distància de les coses i relativitzar”, diu José Ramon Ubieto, psicoanalista i professor de la UOC, que destaca que per això “ara és més important que mai”. Aquest expert reivindica la gran importància de l’humor com una ajuda davant de situacions doloroses i preocupants, com la que estem travessant, i posa com a exemple el fet que un simple acudit “pot transformar una situació dramàtica en una cosa que ens fa riure, i això és molt positiu”. Per això reivindica que ara es tingui en compte i es valori la seva importància com a eina que pot ajudar molta gent. I cita com a precursor d’aquesta idea Sigmund Freud, que l’any 1905 ja va reivindicar la importància de l’humor al llibre L’acudit i la seva relació amb l’inconscient. “A Freud li deien que allò era un tema menor, una frivolitat, una qüestió no seriosa, i en canvi ell deia tot el contrari, defensava que l’humor era fonamental perquè és la manera que tenim per defensar-nos del dolor”, destaca.

Descarregar i alleugerir

En la mateixa línia s’expressa Dolors Liria, psicòloga i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), que diu que l’humor és important sempre, però que en aquests moments pot ajudar a “descarregar tensions i alleujar el patiment”. Aquesta experta apunta que “ara hi ha molta gent preocupada i angoixada, i poder tenir un moment de riure o només somriure ja és una bona manera de rebaixar l’angoixa”. A més, Liria recorda que l’humor és un plaer i que “ara mateix tenim molts plaers negats -com el de passejar, quedar amb amics, sortit a sopar o a ballar-, i en canvi aquest el podem activar en qualsevol moment”. “De vegades n’hi ha prou amb posar-se a mirar mems, que ja passarem una bona estona”, diu.

I en aquest moment un dels grans aliats de l’humor són les xarxes socials. A banda de ser una de les principals eines per informar-nos sobre la pandèmia, és també un espai ple de continguts que ens poden arrencar un somriure. “A mi m’encanta tota la creativitat que està bullint a les xarxes en aquest moment”, diu el periodista Toni Soler, que valora molt l’esforç que hi ha al darrere dels continguts que diàriament es veuen a Twitter, Instagram, Tik Tok i altres plataformes i que “la gent comparteix de manera gratuïta”. De fet, reconeix que li sap greu que aquest talent “no es pugui monetitzar d’alguna manera” perquè “tota aquesta gent està compartint la seva creativitat, que és un valor importantíssim, i està ajudant els altres a passar millor aquests dies”. Ell segueix al peu del canó de l’humor amb els programes Està passant i Polònia, i opina que en aquests moments l’humor ens pot servir com a “distracció i vàlvula d’escapament”. Reconeix que a ell, que gaudeix molt fent la seva feina, el reconforta saber que aquelles rialles que provoquen “potser ajuden algú a passar millor el confinament”. D’altra banda, explica que l’humor d’aquests dies ha canviat una mica, i posa com exemple l’Està passant : “Estem fent una cosa una mica més light del que fèiem normalment”. I ho fan perquè creuen que “la gent no està per picabaralles polítiques sinó per la salut”: “Per això hem fet un gir i una evolució”.

I és que d’humor n’hi ha de molts tipus. Segons explica José Ramon Ubieto, hi ha un bon humor, que és el que suposa una bona manera de tractar l’angoixa i la preocupació que tenim, que pot ser des d’un joc de paraules fins a un vídeo compartit que ens arrenca una rialla; però també hi ha un humor sàdic, un humor cruel, que es basa en riure’s dels altres, i un humor destructiu, que, tal com diu l’expert, “ara mateix no ens interessen”.

Una altra persona que també ha adaptat l’humor a les circumstàncies actuals és l’autor de còmic i col·laborador de l’ARA Manel Fontdevila, que explica que últimament opta per fer acudits més costumistes: “Crec que ara mateix el protagonisme no és dels polítics sinó de la gent, de tots els que estem protagonitzant i passant el confinament, des dels que surten al balcó a aplaudir fins als que s’escapen a la segona residència”. Per això a les seves vinyetes hi està fent un retrat més social que polític. “Connectes més amb el lector perquè parles de problemes reals, del que tots estem compartint, dels sentiments i les anècdotes que vivim tots plegats”, apunta. Per a ell, l’humor “funciona sempre, però ara més que mai, perquè ajuda a posar distància, a treure ferro i a alleugerir el drama d’estar tancats a casa, i ara que tenim més temps i consumim més continguts pot ser una molt bona opció”.

En la mateixa línia s’expressa la periodista i humorista Ana Polo, que coincideix en considerar l’humor com “una via d’escapament”. “Normalment és una eina que ja és molt útil, però ara trobo que ens permet moments de respir, de deixar-nos anar i de desconnectar de la tensió i la incertesa”, diu. En el seu cas, explica, està fent servir l’humor “més com a usuària que com a creadora de continguts”, ja que li va bé repassar alguns comptes de Twitter que sap que la faran riure o veure vídeos de Tik Tok, una xarxa que no utilitzava abans del confinament i que ara afirma que hi passa “bones estones”. El que no fa, perquè no li ve de gust i no li està sortint, és crear continguts humorístics: “Crec que hi ha molta pressió perquè tots som a casa i sembla que hàgim de començar a crear molt, i potser no és així. Potser quan tot això s’acabi sí que faré un monòleg i em sortirà tot el que estic vivint, i d’aquesta experiència en naixeran continguts, n’estic segura, però potser serà més endavant”.

¿LES PEL·LÍCULES I SÈRIES D’HUMOR AJUDEN?

“Això depèn de cadascú, no hi ha una regla universal que digui que els continguts humorístics són bons per ajudar passar moments complicats”, diu José Ramon Ubieto. Per a ell es tracta d’una qüestió molt personal i subjectiva. Curiosament, els humoristes són els que opten durant aquests dies de confinament per altres continguts, lluny de l’humor, sobretot quan es tracta de ficció televisiva. Toni Soler reconeix que no està mirant res d’aquest estil i que per a ell la vàlvula d’escapament és la feina. Manel Fontdevila explica que en té prou amb continguts distrets i que està aprofitant el temps per llegir llibres i veure pel·lícules que tenia pendents, “que no són d’humor”, matisa, mentre que Ana Polo destaca que a ella aquests dies el que li va millor són les sèries amb trames que enganxen, com ara La casa de papel, que permeten concentrar-se molt en el que passa a la pantalla i oblidar-se, per una estona, de la realitat.

NO INTENTAR FORÇAR LES EMOCIONS

“Les emocions no es poden forçar -alerta la psicòloga Dolors Liria-. Si intentem forçar-nos a estar contents el més probable és que passi el contrari i encara ens posem de més mal humor”. Tot i això, reconeix que “no podem estar tot el dia de mal humor” i el que ella aconsella és “tenir en compte que les emocions són contagioses”, així que una bona estratègia és que “si volem que algú estigui més content podem fer coses per promoure-ho, des de compartir un acudit que ens ha fet gràcia fins a proposar fer alguna activitat divertida, però sense forçar-ho”. En la mateixa línia, José Ramon Ubieto explica que “hi ha gent que té una actitud més d’humor a la vida i d’altres que no, i això ara mateix acabarà aflorant”.

Tot i això, Dolors Liria recomana, sobretot en aquests moments, “permetre’ns estar de tant en tant de mal humor, perquè la situació que estem vivint és desagradable”.