Un campió amb la mirada trista

Enviat especial a BilbaoLeo Messi es va acomiadar tal com Déu mana de San Mamés. L'argentí va trigar cinc minuts a canviar el guió d'un partit tenyit fins llavors de vermell i blanc amb un gol prodigiós que va fer entrar la por a l'Athletic. Amb dos gols en cinc minuts, l'equip de Tito Vilanova va capgirar el partit com si fos un mitjó, i semblava llest per celebrar el títol de Lliga, però l'Athletic, amb el cor que li dóna la seva gent però sense el futbol que ha perdut respecte de la temporada passada, va ajornar la festa catalana una setmana amb un gol d'Ander Herrera en l'últim segon.

San Mamés solia ser l'estadi on patia més el Barça, i en l'última visita al vell temple del futbol basc els locals van trobar la manera de fer-los la guitza de nou, malgrat que fa dècades que no tenen la capacitat per fer por sobre la gespa, com ho deien quan hi jugaven genis com Gainza i Iribar. O dolents de la pel·lícula com Goikoetxea i Endika. Ara l'Athletic celebra empats, però aquest empat va deixar amb la mirada moixa l'equip que guanyarà amb autoritat la Lliga. Ara bé, l'equip de Tito Vilanova va saber aixecar-se del cop rebut a la línia de flotació a Baviera i va merèixer guanyar.

Però és un campió amb punts dèbils, mortificat per les baixes en defensa i les errades puntuals que taquen una feina col·lectiva lloable. En defensa, de nou una jugada en els últims segons tirava per terra la feina feta abans, com a Anoeta, París i Vigo. En atac, Messi, inicialment suplent, va entrar a la segona part per fer de les seves quan la impotència s'apoderava del joc dels homes de Tito Vilanova.

El Barça, com no podia ser d'una altra manera, va saber aixecar-se de la pols, jugar amb el cap alt i deixar clar a tothom que un campió no es rendeix mai malgrat els morats que té al cos pels cops rebuts en terres alemanyes. Bilbao va veure una bona actuació de l'equip blaugrana, malgrat que segueix allunyat de la seva millor versió. Si el Bayern va fer descansar gairebé tots els titulars per derrotar el Friburg abans de volar cap a Barcelona, el Barça va sortir amb un equip que feia prou patxoca malgrat la suplència de Messi i Iniesta, per acomiadar San Mamés. Amb Abidal jugant de nou com a titular al centre de la defensa, Vilanova va deixar clar que volia tancar l'expedient del títol de Lliga com més aviat millor i aconseguir, de passada, un triomf que servís per llepar-se les ferides de Baviera. Però el Barça té la mirada trista i inicialment li va costar superar un Athletic ordenat i voluntariós. Per moments, l'equip de Vilanova va saber imposar el seu joc, va tancar els bascos en defensa i va fer circular la pilota amb encert, però últimament el Barça pateix per convertir el seu joc en art. Li falta aquella espurna, aquell toc alegre. Aquell truc de màgia que convertia una bona proposta futbolística en un autèntic regal per als ulls. Si durant el primer temps del partit el Barça va ser una declaració d'intencions, va ser Leo Messi qui va haver de donar un plus a un equip que va fer un pas endavant després de caure a Baviera.

Errades defensives

L'Athletic, que les últimes temporades havia volgut lluitar els títols contra l'equip blaugrana, viu una temporada complicada, amb l'afició xiulant Llorente, Bielsa esgotant els pocs dies que li queden en terres basques i un grup de jugadors joves intentant fer xalar l'exigent afició local. Incapaç de lluitar la pilota amb el Barça, l'Athletic va aguantar prou bé el duel durant la primera part i es va trobar la complicitat d'una defensa catalana fluixa, que va permetre als de Bielsa generar algunes ocasions de perill després de pèrdues de pilota de Piqué o Pedro, com la del primer gol local, quan Aduriz va saber desfer-se de Piqué per trobar Susaeta en posició dubtosa. Al Barça li tornava a tocar remar a contracorrent, amb un Alexis actiu, un Cesc apagat i un Thiago que va anar de menys a més i va deixar detalls de qualitat. El xilè va xutar al pal de la porteria de Gorka i va estar a punt d'empatar abans del descans, com si la seva actuació fos un reflex del joc col·lectiu del Barça: un gran esforç, idees clares però arribant sempre un segon lent.

Messi ho canvia tot

Vilanova va deixar Abidal a la banqueta al descans i va donar entrada a Adriano, i el Barça va seguir recorrent els mateixos camins, camins en què sempre apareixia en l'últim segon un defensa de l'Athletic. Els homes de Bielsa, que van estar a punt de fer el segon amb un gran xut de falta d'Ander Herrera al pal, van canviar d'actitud quan Messi va entrar al camp. Com el dia del PSG, el color de pell del rival va canviar del tot, perquè es va quedar glaçat per la por quan l'argentí, ja en la primera jugada, va deixar clar que està cada cop més fi i ha oblidat la lesió que va patir contra el PSG.

La jugada amb què va empatar el partit serà la targeta de comiat del Barça de San Mamés, amb una jugada en què cap defensa local va saber pispar-li la pilota. Envoltat d'homes més alts i més forts, Messi va ser més murri, més fi, més bo. Va empatar el partit i va aconseguir que la Catedral aplaudís el seu gol, com també va aplaudir Xavi quan va ser substituït. A Iniesta, en canvi, el xiulen sempre, ja que, coses de la vida, el consideren un trampós que va fingir una falta que va significar la vermella per a Amorebieta.

Vilanova, a diferència del partit de l'Allianz, va saber fer els canvis encertats, encara que era molt fàcil no fallar, ja que deixar Messi i Iniesta a la banqueta t'assegura dues bales per a la segona part que difícilment fallaran. Després d'un cop de cap de Pedro, Alexis va fer el segon gol quan tot just feia cinc minuts del canvi de Leo Messi. En un tres i no res, l'Athletic semblava rendit, sense idees, sense força. I el Barça va gestionar els últims minuts del partit amb certa comoditat, tenint ocasions per fer el tercer. Però el dia que havia de ser una festa per celebrar el títol i oblidar la desfeta de l'Allianz va acabar de la pitjor manera, com li ha passat ja tants cops aquesta temporada a un Barça meravellós quan juga, però maldestre quan es tracta de tancar els partits. Bielsa va fer tres canvis, la graderia no es va rendir i els lleons van buscar aquella oportunitat que saben que sempre tindran. I la va trobar en les botes del voluntariós Ander Herera, que va empatar en l'últim minut de partit.

El Barça, que segurament serà campió contra el Betis, tanca una setmana per oblidar en què només quedarà per al record el gol de Messi i que, per últim cop, aquests vells murs que fa nou dècades que veuen futbol van presenciar un partit del Barça, un dels rivals més magnífics que ha conegut mai l'Athletic Club de Bilbao. San Mamés es va acomiadar amb pluja, naturalment, i amb l'afició local celebrant haver fet la guitza al Barça en l'últim segon. Com passava als anys 30 i 50.