La imatge més recordada dels Jocs Olímpics del 1976 és l'elegància de Nadia Comaneci. I la seva cara desconcertada quan el marcador electrònic del Fòrum de Mont-real va puntuar-la amb un 1.00. La gimnasta romanesa havia acabat de firmar la més perfecta de les actuacions i es va guanyar un 10. Però el marcador electrònic no estava preparat per a aquella nota i la va deixar una mica sorpresa amb aquell 1.00. Comaneci, que va guanyar tres medalles d'or aquell 1976, va enamorar milers de persones amb aquella cueta de bona nena, els moviments d'una ballarina i l'obediència d'una alumna d'internat. Convertida en la cara amable d'una Romania ofegada, Comaneci afegia a la perfecció de la seva tècnica un encís de lolita . Era impossible no mirar-la.
Ara: el Fòrum de Mont-real va viure una fita ben diferent que m'atrau potser més que la de Comaneci. El 1976 els japonesos defensaven un rècord increïble: des del 1960 havien guanyat sempre el concurs de gimnàstica per equips. Aquests èxits havien popularitzat l'esport, però també havien carregat de pressió els joves atletes. De sobte, no es podia perdre. A més, a Mont-real els japonesos sabien que ho tindrien molt complicat, ja que els soviètics arribaven amb un gran equip.
A meitat del concurs els japonesos anaven perdent per un punt amb els soviètics. L'equip japonès estava format per 6 gimnastes. Tots 6 realitzaven els exercicis i les 5 millors puntuacions eren computades. Hi havia poc marge d'error. Aquesta era la pressió que tenia Shun Fujimoto, de 26 anys, quan va encarar l'exercici de terra. El va executar a la perfecció, però en l'última diagonal, quan va estirar el cos amb elegància per saludar els jutges, va notar una sensació estranya al genoll. "Com si estigués ple d'aire". Quan va començar a caminar va notar un dolor horrible. El seu tècnic li va preguntar si estava bé i ell va mentir.
El següent aparell era el poltre. Amb un dolor horrible al genoll Fujimoto va firmar un exercici impecable -puntuat amb un 9,5-, tot i que va acabar amb un final fluix pel dolor de posar el genoll a terra. Ara Fujimoto ja no podia amagar que s'havia trencat la cama. Però un cop es va trobar envoltat pels metges i tècnics, va deixar clar que seguiria competint malgrat que li tocava l'exercici d'anelles. Un exercici que implicava aterrar des de més de tres metres. ¿Com podia fer-ho si s'havia trencat el genoll?
En un exercici immortal, Fujimoto va fer una actuació memorable. "Estava centrat a no fallar als meus companys", va dir. Al final va fer tres girs i en aterrar va clavar els peus a la lona, i, malgrat flexionar una mica el genoll trencat, es va mantenir ferm amb una rialla a la cara. El van puntuar amb 9,7, la seva millor marca de tota la carrera a les anelles. Quan els metges el van examinar van descobrir que en aterrar s'havia dislocat el genoll, trencat els lligaments i fet més greu la fractura que ja tenia. "O pares o et quedaràs coix per sempre", li van dir. Fujimoto es va retirar quan faltaven tres exercicis.
Amb un gimnasta menys el Japó tenia més pressió. Computaven les cinc millors notes i quedaven cinc gimnastes. No podien fallar. Però en saber que Fujimoto havia fet dos exercicis amb la cama trencada els japonesos es van inspirar. Mitsuo Tsukahara va tancar el concurs a les barres paral·leles. Havia d'aconseguir una nota superior a 9,5 per guanyar l'or: va aconseguir un 9.9. Quan els japonesos van pujar al podi com a campions Fujimoto va exigir pujar sol, sense ajuda. "És impossible entendre com ho ha fet amb aquesta lesió. Però el més sorprenent és que en acabar l'exercici, ha rigut. No ho entenc. Devia sentir un dolor horrible".
