“Avui un filòsof és com una flor”
Barcelona“La filosofia va néixer com a art de carrer”, ja fa temps que sento Marina Garcés com ho explica. M’agrada la seva apologia de l’encontre de les idees, de l’espai de discussió i de pensament com a gran símbol de civilització. Té, doncs, tot el sentit del món concebre Sant Jordi com a màxima depuració del sentit cívic, de l’expressivitat magmàtica de la cultura. La filosofia, lluny d’allunyar-se de la gent, s’hi acosta. Garcés signa exemplars del seu Filosofia inacabada. ¿Els filòsofs també signen per Sant Jordi? I tant! I el ritme del canell no és pas menyspreable. No tot comença i s’acaba amb els guardons canònics, els supervendes i la novel·la premiada. Hi ha també una bona corrua d’autors que caminen en carreteres paral·leles, obliqües, que no pas perdudes ni desubicades. Sant Jordi per a ells també és una festa.
“Sóc un estoic, no em queixo mai”, em confessa Josep Maria Esquirol, que signa La resistència íntima. “Intento que les dedicatòries transmetin sensació d’acolliment, que tingui molt a veure amb l’experiència de la lectura del llibre. “Avui un filòsof és com una flor”, em diu la noia de premsa de Quaderns Crema que l’acompanya. Sensacional definició. Es nota que la gent afina avui la seva vena poètica: “Què és més suau: la rosa o la teva pell?”, li pregunta un pare a la seva filla just quan estic arribant a saludar el gran Pere Gimferrer. Casa de meravella amb la conversa que vull tenir amb l’autor de Marinejant i El castell de la puresa. “¿Com és que només signa durant una hora?”, li pregunto. “Això és inexacte. He arribat dotze minuts abans!”, corregeix. Feia trenta-tres anys que no signava per Sant Jordi. Ho va fer amb Fortuny l’any 1983 a la llibreria Catalònia juntament amb Montserrat Roig i Isabel-Clara Simó i des de llavors mai més. Minuciós i precís esprem així la seva memòria.
El psicòleg Xavier Guix, que encara reconeixen pel duet Guix i Murga de Tres pics i repicó, m’explica que és tradició que a la tarda a la parada d’Alibri s’hi reuneixin tots els del seu ram amb novetat editorial al mercat. Un aquelarre de psicòlegs em sembla una gran idea. De moment, a mig matí hi coincideixen dos artistes tan mítics com Pau Riba i Albert Pla, a qui no li costa detectar un cert nerviosisme en les meves preguntes dubitatives: “Quan estiguis inspirat truca’m, que tinc ganes de veure-ho. Promet ser tot un espectacle”. També hi és el frare Valentí Serra de Manresa amb els seus manuals d’hortalisses. Em parla de l’herba de Sant Jordi, un tranquil·litzant infal·lible, i de com és de bo conrear en dia de lluna plena com avui. M’ho apunto.
Esclar que, si puc escollir, em quedo amb la conversa que caço al vol entre Claudio Magris i Romà Gubern, que passegen distesament. El segon li està relatant el mite d’Andròmaca i el monstre marí. Mitologia, filosofia, història. Sant Jordi no s’acaba mai.
