25/10: Els diners d'Itàlia

EscriptorEn el món de postguerra, els ideals de la unitat europea es van activar en una època d’hegemonia intel·lectual de l’economicisme. Tant a la dreta com a l’esquerra, en aquest cas per l’hegemonia del marxisme, es considerava que el que mou de veritat el món són els diners, i que les idees van en tot cas al darrere. Per tant, si es construïa una unitat econòmica, acabaria havent-hi una unitat política europea i potser fins i tot al final una identitat emocional o cultural. Primer es posen els fonaments d’una Comunitat Econòmica, que hauria de desembocar en una Unió Europea. Potser per això, les institucions europees són sempre més sensibles a les qüestions econòmiques que a les polítiques. I abans renyaran profundament Itàlia per fer un pressupost contrari a les directives europees que no pas Polònia o Hongria (o Espanya) per trepitjar o traspassar línies vermelles pel que fa als principis democràtics que Europa defensa. Primer l’economia i la resta ja vindrà. Doncs potser no. Doncs potser de vegades les idees, els valors i els principis van per davant dels diners. I tinc la sensació que Itàlia s’ha saltat la normativa econòmica de la UE perquè abans s’havia allunyat de les idees fundacionals de la UE. I no pas al revés.