20/4: És culpa teva

He entès finalment per què van condemnar l’any 39 el meu avi, regidor republicà de poble

Teoria del Suprem: si et peguen, és culpa teva. En la interlocutòria que va publicar aquesta setmana per sustentar l’acusació de rebel·lió contra el govern català, el Suprem argumentava que –contra el que ha dit el tribunal alemany, negant el delicte– sí que hi va haver violència. I més n’hi hauria hagut, diuen, si s’hagués enviat tots els policies que haurien fet falta per evitar les votacions. En aquest cas hi hauria hagut una veritable massacre, se suposa que no pas de policies sinó de ciutadans. I, llavors, ningú a hores d’ara no dubtaria que hi va haver violència i s’hauria concedit sense cap vacil·lació l’extradició a Espanya del president Puigdemont. Per tant, perquè hi hagi rebel·lió el que cal és que hi hagi violència. Importa el volum, no la direcció. Tant se val si l’exerceixes tu o si l’exerceixen contra tu. En tots dos casos ets el culpable. Il·luminat per la interlocutòria del Suprem, he entès finalment per què van condemnar l’any 39 el meu avi, regidor republicà de poble, per rebel·lió militar, quan ni era militar, ni va agafar cap arma, ni es va rebel·lar contra res: perquè era tan dolent, tan dolent, que va obligar els pobres militars que el condemnaven a rebel·lar-se contra ell. Per tant, culpable de rebel·lió.