19/7: La duquessa

La monarquia és molt menys forta del que sembla, i no és cap sorpresa

Les tres grans carpetes que el pacte de la Transició volia tancades per sempre estan, a hores d’ara, totes mig obertes. L’'atado y bien atado' fluixeja. La unitat d’Espanya (un dels temes que van quedar exclosos de tota discussió política) és qüestionada per una part rellevant de la població. No és sorprenent: la resiliència del sentiment nacional català i basc ho feien previsible, perquè la qüestió de fons no ha estat solucionada. La monarquia (una altra de les carpetes) és molt menys forta del que sembla, i tampoc no és cap sorpresa: el vent de la història li va en contra i per defensar-se i legitimar-se necessita més habilitat i més sensibilitat de la que ha tingut. Més sorprenent és que també estigui oberta la tercera carpeta (que segons com és la primera): la de la normalització del franquisme i la seva plena amnistia política. Semblava que el pas del temps aniria diluint-ne la memòria i la virulència, i passaria a ser una cosa antiga i llunyana, cada vegada menys mobilitzadora. I no ha estat així. Com que la guerra està mal tancada, i el franquisme no deixa de ser la perpetuació de la guerra a través de la victòria, avui hi ha coses que ofenen i irriten encara més que fa trenta anys. El Valle de los Caídos. El Pazo de Meirás. La duquessa.