DIETARI VV

22/5: Lluís Juste de Nin

Cal més que mai singularitzar cada mort, perquè és subratllar el que és més valuós de cada vida

En temps de pandèmia, quan hi ha el risc que la mort esdevingui una estadística, cal més que mai singularitzar cada mort, perquè és subratllar el que és més valuós de cada vida. Aquest dijous ha mort Lluís Juste de Nin, als 75 anys, d’una malaltia sobtada i fulminant. És la mort d’una persona que ha estat important per a molts de nosaltres i per al país. Vital i entusiasta, Juste de Nin s’expressava dibuixant. I en la seva trajectòria de ninotaire hi cabien junts i sense contradicció els seus dibuixos per a Mundo Obrero amb el pseudònim de l'Esquerrà, la creació del personatge de la Norma o un munt de novel·les gràfiques que expliquen la història de la Catalunya contemporània. En tot hi havia una coherència integradora. La mateixa per la qual ja fa una pila d’anys ens va convocar a una sèrie de gent molt diversa per crear el Cercle Catalanista de l'Ateneu, on ens hem anat trobant cada mes d'aquests temps convulsos. Ell ens presidia i ens presidiran per sempre les idees que encarnava: que el catalanisme és el punt de trobada de gent que té visions del món diferents, que la societat avança quan la gent parla amb llibertat i lleialment, i que el catalanisme és una immensa força heterodoxa i transformadora. Ho deia, ho encarnava i ho dibuixava.