18/10/2019

Incompetència, ganduleria, venjança

3 min

Passats uns dies de la publicació de la sentència s’observa desencant de determinats advocats defensors. Alguns esperaven sentències més lleugeres, ja que no trobaven suport legal perquè s'actués d’altra manera. Però també s’han trobat amb una sentència, no només conceptualment fluixa, sinó plena de faltes i errors. Fins i tot els més respectuosos amb el sistema judicial espanyol han quedat astorats per la baixa qualitat general: tant de forma com de fons.

Aquest columnista sempre ha sostingut -ho he escrit aquí- que la qualitat dels magistrats de la cúpula judicial espanyola és fluixíssima. La consideració que es té d'ells és conseqüència d’un bluf. S’assumeix que, pel fet d’haver arribat dalt de tot, són aptes. ¿Que hi pot haver-hi algun bon professional entre ells? Pura excepció. I sustento el que dic en fets. Començant per la selecció dels membres.

Els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) són nomenats pels partits polítics, pels vots de tres cinquenes parts del Congrés de Diputats i el Senat -el que equival al vot dels dos partits majoritaris-. A partir d’aquí, la manipulació –que, en aquest cas, és l’eufemisme utilitzat per qualificar la corrupció- ja tira sola. Perquè aquest CGPJ nomena i controla la resta: el president del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional, de les Audiències Provincials, dels Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes, el director de l’Escola Judicial, etc. Tot penja d’aquest CGPJ. Una altra. ¿Com es nomenen els dotze membres del Tribunal Constitucional? Quatre són elegits per tres cinquenes parts del Congres de Diputats, quatre són seleccionats pel Senat amb el mateix procediment, dos són nomenats pel govern espanyol i els dos que falten són nomenats pel... CGPJ. Visca! Ja ho veuen. Tot plegat, el típic cocidito madrileño.

Un sistema que funciona d’aquesta guisa ha d’acabar degenerant en nomenaments de gent de baixa qualitat professional -cosa que porta aparellada una depravació ideològica inevitable-. El sistema d’elecció dels alts òrgans judicials espanyols ha estat repetidament denunciat pel GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció i el Crim Organitzat del Consell d’Europa), que ha demanat reiteradament a Espanya que es modifiqui el nomenament dels membres del CGPJ perquè afavoreix la corrupció (poden trobar-ne un resum aquí).

A més a més, sembla que hi ha determinades faltes de forma en el document de la sentència que, pel que diuen altres professionals, són imperdonables. I jo tinc la meva explicació del fet: estem davant d’individus a qui no agrada gaire treballar i complir amb les seves obligacions. ¿Que això és una percepció particular meva? Sens dubte. Però vivíssima. I em baso en fets. Un gran treballador no deixa que es publiqui un nyap de tals dimensions. Sobretot quan el món t’observa. Estic molt convençut que, després del judici, se’n van anar de semivacances i tot s’ha fet a última hora, a correcuita i malament. Simples pressions de calendari polític. Volen un exemple més clar d’aquests hàbits diguem-ne laxes que les euroordres emeses pel tal Llarena. Producte típic d’allò que en castellà en diuen un ceporro.

La mala notícia són les penes. Els anys que s’han aplicat són un mer càlcul per tal que si el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) tomba la sentència (d’aquí set anys, més o menys) els nostres presos ja siguin al carrer -hauran complert dos cinquenes parts de la pena-. Però els hauran ben fotut. Lògic, recordin que això va de venjança. La bona notícia és que, amb aquesta porqueria de document que han generat, les probabilitats que Estrasburg esmeni la sentència s’incrementen. Recordin que la jurisprudència del TEDH s’aplica a tot Europa i és de suposar que no s’acceptin tals barbaritats.

La meva opinió sobre la cúpula judicial espanyola la va deixar molt clara el que fou conseller de justícia del País Basc entre els anys 2001 i 2009. De justícia en deu saber més que no pas jo. El senyor Joseba Azkárraga, el 2 de desembre de l’any passat, va publicar una piulada a Twitter (la poden trobar fàcilment). Va ser arran de la vaga de fam que alguns dels nostres presos polítics van practicar per denunciar la lentitud del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de tramitar els recursos que havien presentat ja feia més d’un any. L’exconseller no se’n va estar i va piular: “Que el TC diga que la huelga de hambre de los presos políticos catalanes es un intento de presión es propio de una institución corrupta. Lo tienen fácil para evitar esa «presión», cumplan con su deber y decidan sobre los recursos presentados. Son vagos y maleantes”. Ell ho va dir, no pas jo: “Vagos y maleantes”.

stats