19/04/2018

Delinqüents habituats

4 min

Enginyer i escriptorFa dies que em volta pel cap la trama d’una pel·lícula. Bé, de fet, és el popurri de diverses trames que tots nosaltres hem pogut anar veient al llarg de la vida. Ara els en faré un resum –ja em disculparan el llenguatge gruixut; l'argument ho comporta.

Un poble d’una regió meridional mediterrània. Classe mitjana, que viu del que vessa l'entorn. Molts turistes s’hi escapen i hi deixen bons calerons. El visitant s'hi troba bé. El que el visitant no detecta és que el poble està controlat per l'hampa. Típica delinqüència caciquil, ja m’entenen. Al poble tothom sap qui són els malfactors –un grup de capitostos enquistats, de diferents tendències–, però es mira cap a una altra banda. Perquè és un poble on la gent, a cop d'exemple, ha après a ser moralment laxa. L’alcalde, per exemple, deunidó! L’alcaldia d’aquest poble, 'de facto', funciona dinàsticament. El seu pare ja ho era, d’alcalde. I es va emplenar les butxaques fent tractes obscurs. Diuen que traficava amb armes i petroli, però mai ningú va tenir els pebrots de denunciar-ho. En resum, l’alcalde deixa que els gàngsters locals vagin fent la seva.

L’hampa compta amb una colla de pinxos que mantenen l’ordre. Gent fidel, perquè cobra dels gàngsters. Són els que administren la justícia a la seva manera. Agafen un paio que no s’avingui a seguir les regles del barri i el retenen fins que la família paga... A voltes, no el deixen anar ni a fum de sabatots. Altres vegades utilitzen la violència física i envien els sicaris per recordar als 'inquiets' quin és el bon camí a seguir. A tot aquell que es fa el gallet li posen la cara plena de mans, com diuen en alguns dels nostres indrets.

El poble ha anat tirant així els darrers quaranta anys. Com que, més o menys, tothom ha xuclat de la mamella, la cosa no fa gaire pinta de canviar. A més, el diari local també està subornat. Ni les malifetes surten publicades, ni res de res. La gent no s’assabenta del que passa, ni ho pretén.

Però vet aquí que una colla que viu en un dels barris perifèrics ha dit que ja en tenia prou d’aquesta cançoneta. S’atreveixen a dir que prefereixen formar part del poble del costat. O segregar-se. Aquest grup, més o menys jove, abans ha plantat cara als seus grans, que, malgrat que sempre han rondinat, mai han fet res que posés en qüestió la màfia local. No només mai han tingut prou coratge sinó que, a sobre, sembla que també s’han embrutat les mans. Tot plegat, un cas com un cabàs.

Davant el desafiament, sorpresos, els gàngsters que controlen el poble s’hi han tornat, evidentment. I encara que van enviar els sicaris per estomacar bona part del grup rebel i els seus simpatitzants, la colla continua descarada, com si res. “Collons de paios!”, va dir l’alcalde en un discurs. L’hampa, esperonada pel missatge de l’alcalde, per la gent, etc., ha ordenat als pinxos que agafin uns quants de la colla torracollons i els retinguin com a ostatges, a veure si escarmenten. Però alguns dels rebels han reeixit a fugir temporalment, abans no els pesquessin. Cap a la capital. I entre ells, ves per on, hi ha el cap de colla. Des d’allà on són ara es dediquen a tocar el voraviu a l’hampa. Van als diaris i expliquen el que succeeix al seu poble, apleguen altres colles per manifestar-se, etc. Els d’allà, en general, ja veuen que aquell poble d'on provenen els joves no és del tot homologable. Però, qui és el valent que hi fot mà? Tothom ja té prou feina a casa seva!

El que més emprenya els capitostos del poble i, especialment, el cap dels pinxos és que no poden agafar els díscols que han fugit. No hi poden fer res. I això els enrabia d'allò més! I és que, passada la riera, tots aquests no són ningú. Ja se sap, els delinqüents habituats s’acostumen que, dins del seu territori, els diguin que sí a tot. Actuen com el marit que, dins de casa, esbatussa la dona i no tolera que ningú li ho recrimini. Però fora de casa no hi pinta res, perquè no és més que un xulo de merda. En resum, no saben com fer-s’ho perquè torni el grupet que, de fora estant, els fa botifarra dia sí dia també. Des de la capital i, fins i tot, d’altres ciutats ja veuen que els que governen aquell poble són una colla de malfactors. Però encara no han trobat la manera d’endreçar-los sense violentar-se. Perquè tots aquests que manen poble enllà, no ens enganyem, són de naturalesa covardota...

De moment, aquí s’acaba el relat. ¿Seran enxampats i tornats al poble, els que han fugit, per tal que els pinxos els violin els drets? ¿Es farà justícia i algun dia els pinxos i els seus amos aniran de pet a la presó? La trama és emocionant, segur. Per cert, encara no he posat noms als protagonistes. M’ho estic rumiant...

stats