ENTREVISTA

Jean-François Lisée: "El poder de decidir dels pobles i les nacions està assumit"

Entrevista al líder del Partit Quebequès (PQ)

Jean-François Lisée va assumir el lideratge del Partit Quebequès (PQ) l’octubre passat, amb la voluntat de recuperar l’hegemonia dels independentistes, després de la desfeta a les urnes a les eleccions quebequeses del 2014. Aquesta setmana ha estat a Barcelona en el marc d’una gira europea que té, a la vegada, un contingut polític i econòmic.

¿Amb quina prioritat pren el lideratge del Partit Quebequès?

La prioritat és enviar l’actual govern liberal a l’oposició perquè afebleix la nació quebequesa: hi ha casos de corrupció, van d’escàndol en escàndol i han aplicat una dura política d’austeritat que ha afectat la infància, la gent gran i les famílies. La prioritat ara per a nosaltres no és la independència, sinó liderar un bon govern socialdemòcrata, ecologista i que cregui en la nació quebequesa.

¿Hi haurà un nou referèndum d’independència?

Sota el meu lideratge hem decidit que, si guanyem, ens comprometem a no celebrar un referèndum d’independència en el primer mandat, que va del 2018 al 2022. Així, ens donarem temps per reparar els errors dels liberals, retornarem el dinamisme a la nació i a les eleccions següents, el 2022, sí que demanarem un mandat per fer un referèndum.

Quines perspectives electorals té el Partit Quebequès després de la desfeta del 2014?

Part del problema del 2014 va ser que no vam ser clars sobre si volíem un referèndum o no, i això ens va fer molt de mal. També hem aclarit que som un partit ecologista i hem deixat enrere el flirteig amb el petroli. I, sobre l’austeritat, els partits de dreta volen una baixada d’impostos però nosaltres diem que no, que volem invertir en escoles, hospitals i famílies.

Per què es va rebutjar la independència el 1995?

El marge va ser tan estret que totes les respostes són bones. ¿Es va imposar la por? ¿L’economia va marcar la votació? ¿Hi va haver massa indecisos? Si 26.000 vots haguessin sigut diferents [sobre 4,7 milions], el sí hauria guanyat. Hauríem de preguntar-ho a cadascun d’ells!

¿És de preveure un xoc entre el govern canadenc i el quebequès en cas d’un nou referèndum?

El Canadà demanarà el no al referèndum però sento certa laxitud entre els canadencs. El 1980 deien que no teníem el dret a marxar, el 1995 deien que ens quedéssim i el pròxim cop crec que diran que ens en podem anar…

Quina recomanació donarien al moviment independentista català?

El que es mou a Catalunya és exemplar. Hi ha una voluntat de canvi, es planteja a Madrid i sempre diu no … Som davant d’un xoc de legitimitats, però al segle XXI el poder dels pobles i les nacions existents -com l’escocesa o la catalana- a decidir per elles mateixes està assumit. Els catalans han de continuar dient que volen fer el que una altra nació, Escòcia, va fer fa dos anys i va ser reconegut i acceptat per una antiga potència colonial: la Gran Bretanya.

Què pot passar si Catalunya decideix independitzar-se?

La constant és que l’economia i el dret s’adapten sempre a les decisions dels pobles. Ho hem vist històricament… I dir que Catalunya no serà acceptada a la Unió Europea és ridícul. Evidentment que ho seria. De fet, Catalunya era a Europa molt abans que Europa existís políticament. El seny s’acaba imposant i passa que els que volen estabilitat i diuen no a la independència, quan s’assoleix, demanen reestabilitzar les coses.

Quina serà la reacció del Quebec si Catalunya s’independitza?

Els quebequesos són demòcrates i acceptaran la decisió que es prengui, com han fet amb el Brexit o com haurien fet si Escòcia hagués dit a la independència. No som aquí per dir als catalans què han de decidir, hi som per dir que serem solidaris amb la seva elecció. No puc parlar pel govern quebequès, però quan hi ha decisions, si són democràtiques, s’accepten i es donen per bones. Al Partit Quebequès, la independència de Catalunya ens posaria contents.

Com es veu el fenomen Trump des del Quebec?

Que els americans votin per Trump, Clinton o Obama és la seva elecció. Però a mi el que em preocupa particularment és la qüestió del canvi climàtic. Totes les decisions que Trump ha pres en aquest camp fins ara són desastroses, ens porten 40 anys enrere, a l’era del carbó i el petroli.