PARLAMENT EUROPEU

L’Eurocambra vol fixar un llindar per obtenir escó

El poc consens força l’ajornament de la votació al ple

El Parlament Europeu vol canviar les regles de joc de les eleccions que cada cinc anys configuren la seva composició. Un dels punts més polèmics de la nova normativa que regirà, i que hauran de complir tots els vint-i-vuit estats membres, és l’establiment d’un llindar per obtenir un escó “que no podrà ser inferior al 3% ni superior al 5% dels vots emesos”, segons l’informe aprovat per la Comissió d’Afers Institucionals de l’Eurocambra.

Per a països com Espanya, on ara mateix no hi ha fixat un percentatge mínim per entrar en el repartiment d’eurodiputats, això significaria crear una barrera que podria deixar fora partits que ara tenen representació -segons els resultats del 2014- com Esquerra Republicana o Ciutadans -si es fixés el llindar del 5%- o Bildu, el BNG, Compromís o Equo -si fos del 3%.

“Ens sembla literalment fatal”, explica l’eurodiputat d’Esquerra Republicana Josep Maria Terricabras. “No només per a partits com el nostre que vam obtenir un 4,02% de vots a les eleccions europees del 2014, sinó també per a d’altres com Convergència Democràtica, que va anar en coalició amb Unió Democràtica, el PNB i Coalició Canària, entre d’altres, i van obtenir un 5,44%”, reflexiona Terricabras, que ha sigut, en nom del grup parlamentari Els Verds/ALE, un dels negociadors directes de la nova norma.

“El meu grup hi està en contra, però la Gran Coalició [populars i socialistes] van a l’una en aquest tema, com en molts d’altres al Parlament Europeu, i hi donen suport”, lamenta Terricabras. El malestar creat al voltant de la reforma va provocar ahir a la nit l’ajornament in extremis de la votació prevista per avui al ple. “El motiu és l’interès per buscar una majoria més àmplia per donar suport als canvis proposats”, van explicar fonts del Parlament Europeu.

Una maniobra alemanya

La nova normativa electoral europea va ser una iniciativa que es va posar sobre la taula just arrencar l’actual legislatura el juliol del 2014. En el rerefons hi ha, entre d’altres, la decisió del Tribunal Constitucional d’Alemanya, que va tombar el llindar del 3% -i anteriorment del 5%- per accedir a l’Eurocambra com a barrera per evitar que formacions petites, euroescèptiques moltes d’elles, obtinguin representació. Convertint en obligatori un percentatge mínim de vots, deixarà sense arguments la justícia alemanya, que haurà de donar per bona la decisió europea.

A més del llindar de vots, la nova norma consagra la fórmula dels caps de llista europeus -candidats a presidir la Comissió Europea en nom de les grans famílies polítiques- que va funcionar com a revulsiu a la cita del 2014. També estableix que el nom i el logotip del partit polític europeu haurà de figurar a les paperetes electorals dels partits que es presentin a cada estat. I que les candidatures s’hauran de tancar dotze setmanes abans de les eleccions. El que no ha prosperat com a obligació, fins ara, és reduir l’edat per votar als 16 anys, com ja passa en alguns països de la UE.

La reforma va obtenir llum verda de la Comissió d’Afers Constitucionals fa un mes per 14 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions, un marge suficient per pensar que avui el ple hi donaria també el vistiplau. Però tenint en compte la polèmica i la previsió d’un sí ajustat, ahir a la nit es va decidir endarrerir unes setmanes la votació.