INTERNACIONAL

La victòria de l'ultra Duda divideix Polònia i reforça el pols amb la Unió Europea

El president té via lliure per continuar amb l'agenda autoritària i de retallada de llibertats

La reelecció de l'ultradretà Andrzej Duda com a president de Polònia alimenta la tensió entre el país i la Unió Europea, enrocats en diverses disputes ja des que l'oficialista Llei i Justícia (PiS) va obtenir la majoria parlamentària el 2015. En una pugna electoral escorada a la dreta, aquest dilluns s'ha certificat el triomf de Duda amb el 51,2% dels vots davant el 48,8% del seu rival, el líder liberal de Coalició Cívica i alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski.

Amb aquests resultats, la societat polonesa, altament polaritzada, reforça el PiS perquè continuï amb els desafiaments a Brussel·les, sobretot arran de la llei per retallar la llibertat del poder judicial, que li ha valgut amonestacions de la Unió Europea, així com per voler imposar el seu autoritarisme i limitar la propietat estrangera dels mitjans de comunicació privats crítics amb la seva gestió. Duda, que ha buscat un aliat en els Estats Units de Donald Trump –a qui va visitar a finals de juny malgrat el coronavirus i com a acte central de campanya–, s'ha aconseguit imposar, sobretot, gràcies al vot de les regions més rurals i orientades cap a l'est del país, on més ha calat el seu discurs de la por.

El president polonès no ha dubtat a catalogar Coalició Cívica i Trzaskowski de tenir una "ideologia comunista", així com de voler acabar amb la concepció "tradicional" de la família polonesa i, també, de "sexualitzar" els infants per atacar Trzaskowski per ser el candidat defensat pel col·lectiu LGTBI. En canvi, en les regions de l'oest és on Trzaskowski va aconseguir imposar-se en vots, fet que reflecteix la part de la societat que advoca més per refer els llaços amb la UE i que no veu amb bons ulls l'excés de poder del PiS, així com tampoc la regressió dels drets de les minories.

Seguirà el tàndem Polònia-Hongria

Les urnes han parlat (amb una alta participació, gairebé del 70%) i Polònia seguirà amb el seu frec a frec amb la UE. "La igualtat en els comicis presidencials, però, pot servir a Coalició Cívica com a argument per fer front a l'autoritarisme de Duda i del PiS [que controla Sejm, el Parlament polonès]". Així ho veu Ernesto Pascual, professor col·laborador dels estudis de dret i ciència política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): "Amb aquests resultats tan ajustats, Duda s'hauria de veure forçat a apostar, en certa manera, per la reconciliació i a governar per a tota la societat polonesa".

Pascual, admet, però, que és evident que el pols amb Europa continuarà fins que no hi hagi un canvi al Sejm, en què el PiS es va imposar en les eleccions parlamentàries del 2019. "El poder del president a Polònia és molt limitat. Una victòria de Trzaskowski sí que hauria suposat poder exercir pressió i paralitzar algunes decisions legislatives del PiS, però amb la reelecció de Duda tot seguirà igual", analitza Ruth Ferrero, professora de ciència política de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en l'Europa de l'Est.

Ferrero recorda que l'efecte polaritzador que va impulsar Duda durant la campanya per mobilitzar el vot "se li ha girat en contra" perquè, en les poques setmanes de la cursa electoral, Trzaskowski s'ha erigit com un líder que unifica l'oposició. Així, l'experta valora que amb aquest resultat la Polònia de Duda i l'Hongria d'Orbán "seguiran fent tàndem" a l'hora d'evitar que Brussel·les pugui aplicar l'article 7 del tractat de la UE (que requereix unanimitat) respecte a la vulneració dels drets comunitaris en aquests països i aplicar sancions.

Per la seva part, Pascual determina que "la UE hauria de deixar clars quins són els límits quan alguns dels estats membres suposen una amenaça real contra la democràcia". "Si es creuen aquests límits, com ja han fet Hongria i Polònia, la UE perd el sentit com a unió de democràcies i queda només, en grans trets, com una unió comercial", conclou el professor de la UOC.