Una crida a la responsabilitat

El diumenge 2 d’octubre els resultats del plebiscit sobre els acords de pau van demostrar que un gran sector de la població colombiana encara no està preparat per donar el seu suport a l’entesa negociada a l’Havana. Ahir a Colòmbia es va fer de dia amb la notícia que el president, Juan Manuel Santos, havia rebut el premi Nobel de la pau, i tot això en un context d’incertesa política en el qual no queda clar què passarà amb el procés de pau.

Si bé és cert que el premi suposa una bona notícia per a Colòmbia, cal fer dues lectures del significat d’aquest guardó. D’una banda, amb aquest premi, el comitè noruec del Nobel de la pau simbolitza el suport que la comunitat internacional està disposada a brindar al president Santos, com a valedor del procés que va iniciar fa quatre anys, i al procés de pau en si en un moment en què l’acord penja d’un fil.

D’altra banda, el comitè està recordant a les forces opositores de l’acord que tenen la responsabilitat d’atendre la crida al diàleg i proposar una solució constructiva que permeti mantenir viu el procés. És més, en el seu comunicat, el comitè reconeix la dificultat de trobar un equilibri entre reconciliació nacional i justícia per a les víctimes, un dels arguments centrals dels opositors i, per això, subratlla la participació que han tingut les víctimes al desenvolupament de les negociacions.

El fet que el premi s’hagi lliurat a la figura del president Juan Manuel Santos per un procés que encara no ha aconseguit finalitzar envia un missatge inequívoc. Aquest premi Nobel és un instrument de pressió internacional per recuperar el momentum que es viu a Colòmbia.

El premi Nobel ens recorda que el no anava dirigit als acords, no a la pau. Ens recorda que el món està amb Colòmbia, que el procés de pau està en risc i que el govern colombià, les forces opositores i les FARC-EP tenen a les mans la gran responsabilitat de fer-lo culminar amb èxit.